EPPUR SI MUOVE

Segons la tradició Galileu Galilei va pronunciar aquesta frase després d'abjurar de la visió heliocèntrica del món davant el tribunal de la Santa Inquisició .

La frase  sintetitza la tenacitat de l'evidència científica enfront de la censura de la fe i/o de qualsevol imposició acientífica, i   simbolitza la perseverança del científic davant les convencions per autoritat .

La Inquisició condemnava a mort a Galileu si no es retractava de que la Terra  girava al voltant del Sol, i admetia ben al contrari que era el Sol el que girava al voltant de la Terra. Galileu era un pragmàtic, i va admetre el que li van dir amb la boca grossa, mentre amb la boca petita, ell i tot el món intel·lectual, continuava pensant: ‘eppur si muove’

El cleptofeixisme en un termini molt breu ha desballestat allò que anomenàvem ‘estat del benestar’, educació , sanitat,  protecció social,... tot va desapareixent.

Diuen que l’inefable  Mariano Rajoy Brey (Santiago de Compostela, 27 de març de 1955  + ?) ha manifestat tenir por d’un esclat social. No va  gens desencaminat, perquè aquí, i allà, ‘eppur si muove’, la ciutadania pren consciència de que més enllà de tenir la raó – que la tenen – son més i millors, que les diferents ‘guàrdies pretorianes’ que sostenen al Poder Polític;  i que la seva ‘lleialtat’ no és tant solida com els agrada pensar als que remenen les cireres.   

Ja tarda en tornar a fer-se realitat la lletra d’aquella cançó del Lluis Llach :

L'avi Siset em parlava

de bon matí al portal

mentre el Sol esperàvem

i els carros vèiem passar.

Siset que no veus l'estaca

a on estem tots lligats?

Si no podem desfer-nos-en

mai no podrem caminar!

Si estirem tots ella caurà

i molt de temps no pot durar,

segur que tomba,

tomba, tomba,

ben corcada deu ser ja.

Si tu l'estires fort per aquí,

i jo l'estiro fort per allà

segur que tomba,

tomba, tomba,

i ens podrem alliberar.

Però Siset fa molt temps ja,

les mans se'm van escorxant,

i quan la força se me'n va

ella és més ampla i més gran.

Ben cert sé que està podrida

però és que Siset pesa tant,

que a cops la força m'oblida.

Torna'm a dir el seu cant!

Lavi Siset ja no diu res,

mal vent que se l'emportà,

ell qui sap a quin indret

i jo a sota el portal.

I mentre passen els nous vailets

estiro el coll per cantar

el darrer cant que en Siset

el darrer que van ensenyar.

Perquè sortosament, com sostenia Galileu Galilei , ‘eppur si muove’.