La descripció tècnica ens explica : Edifici aïllat, de planta i pis, assentat sobre un basament de pedra, que conté un soterrani. Planta i façanes de composició clàssica, estrictament simètrica.
Cos central de dues plantes d'alçada, cobert amb teulada a dos vessants. Per la banda nord es disposa l'entrada principal amb porta amb brancals i llinda de pedra remarcats, i finestra a planta superior amb el mateix acabat.
L'escut de la marina de guerra es situa al capcer, rematat amb una gran cornisa sobre grans dentellons.
A la façana sud, aquest cos disposava d'un volum afegit més baix, de planta semicircular, que contenia un canó.
Els cossos laterals, d'una sola planta, disposen de tres finestres, de les mateixes característiques que la porta, a cada tram de façana. El mateix tipus de cornisa i coberta a dos vessants remata aquests volums.
El 30 d'abril de 1886 el senyor José String Cominillas ( del que no trobava cap dada més ) va cedir a l'Estat un terreny on la marina de guerra construiria "El Semàfor" l'any 1887. No trobava cap dada de l’enginyer, mestre d’obres i/o arquitecte autor del projecte.
Llavors era conegut com "La casa de senyals”, ja que la seva missió era la d'avisar al castell de Montjuïc de la captura o l'arribada de vaixells en direcció al port de Barcelona.
A la casa hi vivia un tinent de carrabiners de la caserna del costat i el soterrani era el calabós.
Els senyals es feien amb banderes a la punta d'un pal metàl•lic i des del mirador es rebien els missatges del castell de Montjuïc i observaven l'entorn.
L'any 1948 "el semàfor" va passar a ser propietat del senyor Manuel Bertrand Serra (1905-1963), i el va convertir en la vivenda del guarda-rural de La Ricarda que hi va anar a viure amb la seva família.
http://www.xtec.cat/serveis/crp/a8930034/mediloc/actes/text/curs05/0504JosepCamps.pd
Sou pregats d’ampliar aquesta minsa informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com
No hay comentarios:
Publicar un comentario