Desistia de retratar
algun dels edificis del complex industrial que va ser la fàbrica Uralita, que segons ens
explica la fitxa tècnica presenta un vocabulari arquitectònic i artístic
marcadament classicista, un fet força inusual en una obra d'aquestes
característiques.
Sembla ser que el
germà escultor del propietari, Manel Roviralta Alemany (1882-1961) , tingué un paper decisiu a l'hora d'assessorar l'exterior dels
blocs industrials.
Uralita és la marca d'un fabricant del mateix nom de fibrociment, matèria composta de ciment pòrtland reforçat amb fibres d'amiant.
L'empresa fou fundada
per Josep M. Roviralta Alemany el 1907. La magnifica nova fàbrica aixecada a la
frontera entre Ripollet i Cerdanyola, inicialment va manufacturar plaques
planes de fibrociment amb el nom de pissarra artificial.
L’any 1920, va enregistrar l'empresa com a Uralita
S.A., nom que procedeix de Ural-itos, o pedra de les muntanyes russes d'on
procedia l'amiant.
La implantació
d'Uralita al barri del Pont Vell-Tiana va tenir un efecte determinant sobre la
industrialització dels dos municipis i del creixement del sector de la
construcció. Van arribar a treballar-hi unes set-centes persones dels pobles de
Ripollet i Cerdanyola. Fins i tot la topografia de la zona de la fàbrica va ser
canviada per la quantitat de fibrociment que l'empresa va llençar. Les fibresd'amiant han afectat greument la salut de quatre generacions d'habitants delsmunicipis.
La
demografia de Ripollet i Cerdanyola en els anys d’Uralita va ser :
1910 RIPOLLET 1.567 CERDANYOLA 1.032
1998 RIPOLLET 29.155 CERDANYOLA
51.305
2012 RIPOLLET
37.422 CERDANYOLA 57.892
La gran
pregunta és si el feixisme tenia coneixement de l’acció maligna d’aquest producte
sobre la salut humana. Tot fa pensar que
si, i això abona la tesis que la continuïtat
desprès de la mort del Dictador, es va
decidir com una forma més de ‘ dessolar la terra’. La presència de treballadors procedents d’arreu
del REINO DE ESPAÑA, els va permetre literalment ‘ matar molts ocells alhora’.
No hay comentarios:
Publicar un comentario