SANTA MARIA DE CASTELLMEIÀ, O DE LA MARE DE DÉU DE LA LLET. LA SEGARRA INFINITA. ‘EL FORAT NEGRE’. CATALUNYA

L’ Àngela Llop Farré, retratava a la comarca de la Segarra – m’agrada adjectivar-la com ‘infinita’ – al terme de Torrefeta i Florejacs , l’esglesiola coneguda avui com de la ‘ Mare de Deu de la Llet’, i que hom suposa va pertànyer al proper castell , i d’aquí la denominació, ‘Santa Maria de Castellmeià’



La descripció d’aquest temple romànic del segle XI, ens diu : edifici de nau única, te coberta amb volta de canó apuntada i capçada a l'est per un absis semicircular. A la façana oest hi ha la porta d'entrada, feta amb un doble arc de mig punt, i a sobre, hi ha una petita finestra. Rematant la façana, hi ha un campanar d'espadanya d'un sol ull. L'absis sobrealçat, el ressegueix a l'exterior, sota la cornisa, un ràfec motllurat a base de petis arquets: centrant l'hemicicle absidal hi ha una finestra de doble esqueixada i arc de mig punt. Al mur sud, s'adossa una capella amb una coberta d'una sol pendent.

Visitar la Segarra és un deure ‘sagrat’ pels catalans.