Més enllà que aquest lloc anteriorment havia estat un castell fortificat al cim del tossal de Santa Bàrbara, a uns pocs quilòmetres de Riudecanyes, que havia pertanyut al valiat musulmà de Siurana; tot el que avui podem veure s’ha d’agrair a Dº Eduard Toda i Güell (Reus, 9 de gener de 1855 - Poblet, 26 d'abril de 1941) que fou un diplomàtic, egiptòleg, antropòleg, escriptor, historiador, bibliògraf i filantrop català.
El 1918 es va establir al monestir d'Escornalbou, que va reconstruir amb un criteri lliure, reinterpretant-hi un castell romàntic, on va aplegar una valuosa biblioteca, i una gran col•lecció d'antiguitats i obres d'art.
La part més ben conservada del conjunt - església, sala capitular, claustre, torre i portal d'accés - és l'església, edifici romànic del segle XIII, cobert amb volta apuntada i construït amb pedra vermellosa local.
Només l’ interès que des de jove tenia per Poblet , amb l’Antoni Gaudí i Cornet (Riudoms ,25 de juny de 1852 - Barcelona, 10 de juny de 1926), i Josep Ribera i Sans (Tivissa, Ribera d'Ebre, 18 de febrer de 1852 - Madrid, Castella, 8 de gener, 1912 ) havien elaborat un projecte per restaurar el monestir, que es materialitzaria l’any 1920, quan va ingressar a la Comissió de Documents Històrics i Artístics.
L’any 1930, deixava aquestes terres, per instal•lar-se a Poblet en ser nomenat president del Patronat del Monestir, creat per dirigir-ne les tasques de recuperació, activitat en la qual va treballar sense descans la resta de la seva vida.
Des del 1936 va exercir alguns càrrecs culturals regionals de la Generalitat. Els fons que va salvar els va poder lliurar a les noves autoritats franquistes el 1939 sense haver estat malmesos. Aviat va aconseguir ser rehabilitat pel nou règim i va recuperar el càrrec de president del Patronat pobletà.
Va morir al monestir de Poblet , on hi va ser enterrat.
Des del ‘seu’ Castell, Sant Miquel Arcàngel el recollia per acompanyar-lo en el seu darrer viatge.
No hay comentarios:
Publicar un comentario