Actualment està cedida a l'Ajuntament, i acull habitualment usos culturals, amb l’excepció de la diada de Sant Joan en que s'hi celebra una funció litúrgica.
La descripció tècnica ens diu : Església d'una única nau de planta rectangular amb clos davanter i campanar octogonal al costat esquerre. Coberta de teules a dues aigües. Interior de la nau en quatre trams separats per arcs de diafragma apuntats, sobre els que descansa un embigat de fusta. Absis poligonal de cinc trams. El campanar és octogonal amb finestrals apuntats a cada pany i amb la coberta de pavelló. El seu accés es fa des de la nau a través d'una escala de cargol de pedra.
Façana principal amb portalada de mig punt amb arquivoltes amb columnes i capitells. Al damunt hi ha un rosetó amb traceria de calats ornamentals. El coronament de la façana és esglaonat. La façana que dóna ala plaça és de parament llis amb finestrals apuntats i de mig punt repartides irregularment i amb una porta d'arc ogival amb columnes i capitells. Trobem finestrals apuntats als panys i contraforts de cantonada amb gàrgoles. Hi ha una portalada a la façana nord amb arquivoltes de mig punt, columnes i capitells. Cor a l'interior, en el primer tram, amb estructura de fusta formant artesanat. El paviment de l'absis és de pedra i a la nau de rajola. El clos davanter està format per un sòcol de pedra i una reixa de ferro forjat
Es construeix a principis de segle XIV per a la Comanda dels Hospitalers de Sant Joan de Jerusalem.
L'any 1583 es construeix un campanar amb la cúpula semi esfèrica de maó.
L'any 1867 es col•loquen les vidrieres i quinze anys més tard la reixa del clos d'entrada segons el projecte d' August Font i Carreras (Barcelona, 2 de juny de 1846 -Barcelona, 6 de març de 1924)
A mitjans del segle XIX, Pau Milà i Fontanals (Vilafranca del Penedès, 1810 – Barcelona, 1883) la va defensar amb èxit, de l'amenaça d'enderroc, com a conseqüència de les lleis de desamortització, promulgades per la situació d’absoluta ruïna en que es trobava el REINO DE ESPAÑA, i que van comportar per al Patrimoni col•lectiu, danys i pèrdues irreparables d’impossible quantificació econòmica; els museus de mig món – i els corruptes ‘habituals’ - en foren els beneficiaris.
Entre els anys 1927 i 1929 es fa una restauració per l'arquitecte Jeroni Martorell i Terrats (Barcelona, 1877 - 1951).
Malgrat l’actuació ‘destralera’ dels nostres veïns i botxins, Catalunya ha conservat un Patrimoni Històric que desperta curiosament més interès en aquells que ens visiten, que en la major part dels que viuen aquí. Allò de ‘hi treballen’ , amb el record mundial d’atur que assolia el PP, més que un sarcasme, fora un menysteniment.
Per intermediació de Sant Joan Baptista, feia arribar la meva pregaria a l’Altíssim; Senyor, allibera el teu poble !!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario