No sabem gaires coses d’aquest
compositor que la tradició fa néixer a la diòcesis de Llemotges l’any 1520,
i que rebrà sepultura a la diòcesi de Seu d'Urgell, l’any
1591.
El trobem esmentat per primer cop en un pagament que se li fa a
la Seu d'Urgell l’any 1538 , per la
tasca de dirigir a un grup de cantors forans.
El capítol de la
catedral li oferí el càrrec de mestre de capella el 1539 i Brudieu s'establí a
la Seu d'Urgell.
Es mantingué en el
càrrec fins el 1543, data en que per causes mai aclarides va presentar la seva renuncia.
Fou ordenat de
sacerdot poc abans del 1546.
Dos anys més tard
reprengué la seva tasca al capdavant de la capella catedralícia i s'hi
mantingué fins el 1577.
L'any 1575
s'encarregà de revisar els llibres de cor de la seu per tal d'acomodar-los als
dictats de Trento.
El 1577 es retirà a
Balaguer , i l'any següent esdevingué
mestre de capella i organista de l'església de Santa Maria del Mar de
Barcelona.
No aconseguí - ara en diríem integrar-se - en la vida social i/o cultural barcelonina, i demanà ésser readmès a la Seu d'Urgell, fet
que es produí el 1579.
Es jubilà el 1586, i el a substituir com a mestre de capella de la seu d’Urgell , Rafael Coloma, del 1586 al 1587 , el
capítol el sol·licità un altre cop, i
tornà a exercir des del 1589 fins a la data de la seva mort, en que retornarà Rafael Coloma que romandrà en el càrrec des del 1591 al 1594.
El 1585 anà a
Barcelona per tal de contractar i supervisar l'edició del seu llibre de
madrigals, De los madrigales del muy Reverendo Joan Brudieu Maestro de
capilla de la Sancta Yglesia de la Seo de Urgel, a quatro bozes, sufragat
pel capítol d'Urgell i dedicat a Carles Manuel I, duc de Savoia, amb motiu del
seu casament amb Caterina d'Àustria, filla de Felip II. L'únic exemplar
conservat d'aquesta obra és a la biblioteca del monestir d'El Escorial. Dins el
recull de quinze madrigals hi ha musicats quatre textos en català, dos dels
quals són poemes d'Ausiàs Marc: Ma voluntat ab la raho s'envolpa i Fantasiant
amor. A més hi incorpora els Goigs de nostra dona, un seguit de
variacions sobre un tema de probable arrel popular que és pres com a cantus
firmus. La resta de composicions porten text castellà. L'estil dels
madrigals és més aviat conservador, molt centrat en els recursos de la
polifonia imitativa i sense la insistent preocupació per la comprensibilitat
del text típica dels madrigals italians contemporanis. Hi són evidents, d'altra
banda, elements propers a la tradició de la chanson francesa.
A més del recull de madrigals, a l'arxiu de la catedral de la Seu d'Urgell es
conserva, manuscrita, una missa de difunts a quatre veus, l'única del segle XVI
d'autor català conegut.
No en tenim cap
imatge, llevat d’una ‘evocació ‘ feta
dins del segle XX per Eladi Duch Mosterio.
La Seu d’Urgell en
recordança d’aquest sacerdot i mestre de Capella, considerat un
dels millors músics de tot el Renaixement català, donava el seu nom al millor Passeig de la Ciutat, també porten
el seu nom un l'institut IES , i el Festival
Internacional de Música que té lloc
cada any a la ciutat.
Rosa Ventura
Cutrina
No hay comentarios:
Publicar un comentario