En ocasió dels lliuraments dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona
2012-2013 que es van dur a terme al Teatre Metropol, el dia 4,
en els quals participava, vaig tenir l’oportunitat de fotografiar alguns
monuments de la Ciutat mentre ens
esperàvem -amb la meva família- a que obrís el Teatre.
M’explicaven de la Casa Escorsa una bonica història : la del ric industrial de Barcelona que
s'enamora perdudament d'una noia del Serrallo, que era venedora al Mercat; la família d'ell no està d'acord que es casi
amb una noia de classe inferior, i fins i tot la gent de Tarragona murmura sobre
el tema, ell però, – enamorat amb
bogeria - li fa construir el millor
edifici de Tarragona (el primer a tenir ascensor), en què viuen fins a la mort
d'ell, l’any 1944 , amb 71 anys i sensefills.
Trobava una magnifica descripció d’aquesta casa que aixecaria l’ arquitecte
, Antoni Pujol Sevil, (1902-2001):
La planta de l'edifici és trapezoïdal i irregular; disposa de
semisoterrani, planta baixa, tres pisos i té una torre circular semiexempta,
que remata el dibuix de la construcció. La planta baixa està feta amb
encoixinat. El portal d'accés és de punt rodó; simula unes dovelles col·locades
a salta cavall. La planta baixa té unes finestres rematades amb un frontó
triangular.
Les finestres de les balconades del primer pis disposen d'un arc que actua
com un frontó semicircular que les embelleix. El tercer pis, separat per una
franja horitzontal, marca l'inici d'una galeria amb finestres formades per un
arc de mig punt. Per damunt seu, una cornisa soportada per mènsules sosté la
línia d'arrencada de la barana de pedra artificial guarnida amb animals
fantàstics afrontats.
La parta la qual es va concedir més importància compositiva i senyorial
és la torre circular, ja que el finestral de la planta baixa és molt més gran
que la façana principal, que dóna a l'avinguda Pau Casals. Al damunt d'aquests
finestrals hi ha dues tribunes, una per pis, i un balcó al tercer pis. Les
baranes de la casa són de ferro forjat. La torre està coronada per una cúpula,
coberta de pissarra i finida amb un penell de ferro forjat.
La casa en el moment que fou construïda tenia un jardí que la separava de
l'edifici annex.
Gaudíem a cor que vols amb la passejada, com ho fèiem més tard en l’acte al
Teatre Metropol: organitzat, sense
pauses, els premiats van delectar-nos
amb les seves paraules, per acabar amb concert
magnífic, ofert per Joan Reig &
Refugi, i un refrigeri al pati del
Teatre com a cloenda.
Em quedava amb el desig de donar les gràcies per haver pogut assistir a l’acte , que promou sens dubte la llenguacatalana, i aprofito aquestes ratlles,
per felicitar a les persones que el van organitzar.
Va ser una gran vetllada.
Rosa Ventura
Cutrina
No hay comentarios:
Publicar un comentario