Rebia unes fotografies del Marcel Morató Tort, de l’ermita de Sant Antoni de Pàdua, al terme d’Albanyana, al Penedès Jussà; Manuel Bofarull i Terrades (Badalona, 1923 + 10 Agost 2009), recull la quasi totalitat d’hipòtesis en relació al topònim Albinyana, si fem excepció de relacionar-ho amb l’existència d’una guixera de la que en el capbreu del 1562 es diu : “tenen facultat tots los habitants de la baronia del Vendrell de fer e portarsen guix per a llur ops y servey y no per a vendre pagant per cada quartera que sen aporten un diner al amo de dita peca. Y en Barthomeu Stela [que és el propietari d'aquell terreny] per molt guix que sen aporte no ha de pagar cosa alguna”. Defensem – algú ho havia de fer – la tesis que el topònim faci referència a aquest fet.
El Manuel Bofarull i Terrades, ens deixava un magnífic treball sobre aquest edifici i la seva història, de la que en tenim constància documental al segle XVIII.
La primera referència a l'ermita data de l'any 1714, el primer ermità està documentat l'any 1739, i fou Josep Ferrer, i el retaule es va fer l'any 1737, per l'artista Josep Masalva de Igualada, i per encàrrec del rector Fèlix Mayner.
Documents anteriors esmenten una "torre enderrocada" que deuria formar part de l'estructura defensiva de l'antic castell i que va ser aprofitada com a campanar en construir la capella.
La descripció tècnica d’aquesta ermita de nau única amb volta de canó i absis recte, construïda damunt la roca , al cim de la Serra del Quadrell, ens diu: l’edifici té un caire místic i primitiu, del que destaca l'espadanya d'un sol cos que s'aixecà aprofitant una gran penya. L'exterior de l'ermita presenta una escalinata que mena cap la porta d'accés i unes petites espitlleres, així com dos contraforts que sostenen la volta de mitja canya feta amb gruix de l'interior.
En els dies foscos del genocidi contra Catalunya 1936-39, a la placeta del davant de l'ermita es van cremar els estris i ornaments que contenia, entre els que hi havia l'altar barroc, i es va abandonar la casa de l'ermità.
Sortosament els albinyanencs no s’han resignat a perdre aquest boci de la seva història, i s’ha aconseguit la restauració i manteniment de I'indret.
Els dilluns de Pasqua s'hi celebra un lluït i concorregut aplec, amb missa i cant dels goigs.
No hay comentarios:
Publicar un comentario