M’aturava ja dins de Terrassa per retratar, el Parc de Desinfecció, que es projectava l’any 1912, per l’arquitecte Josep Maria Coll i Bacardí (1878-1917).
Amb anterioritat la ciutat comptava amb unes Brigades de Desinfecció que recollien a domicili roba, matalassos, objectes, etc. El trasllat es feia en dos carruatges, un de color vermell que assenyalava el perill de la infecció, i un de blanc, asèptic, que era l’encarregat de retornar els objectes un cop desinfectats als seus propietaris.
Curiosament ambdós carruatges eren portats per un únic cavall que canviava de carruatge segons el cas.
Aquest sistema de transport és substituït el 1926 per dues camionetes model Ford T.
el Parc de Desinfecció , és un edifici funcional adaptat a les necessitats del seu ús i seguint els consells sanitaris de l’època s’instal•la fora de la zona edificada de la població, a la carretera d’Olesa de Montserrat.
L’edifici que s’inaugurava el 5 de juliol de 1920, s’orienta a migdia – com les esglésies romàniques, i pel mateix motiu - , la llum i la ventilació dels pavellons destinats a la desinfecció, on es separa l’entrada de la roba bruta , de la sortida de la roba un cop desinfectada.
L’edifici és de planta en forma de ventall obert amb grans finestres ovalades a les parets per tal de facilitar l’extracció dels vapors. Al cos superior, lluernes d’arc apuntat i al centre, o eix del ventall, una torre cilíndrica de dos pisos.
L’edifici és construït amb maó i murs arrebossats. S’utilitza la ceràmica com a element decoratiu colorista, element típic de l’arquitectura de Coll i Bacardí. A les cornises i els arcs, ceràmica vidrada de color caramel i a la coberta teules de ceràmica en forma d’escates.
Sobre la porta principal, amb arc carpanell, un gablet decorat amb la tècnica del mosaic amb l’antic escut de Terrassa i el nom de l’edifici.
La funció per la qual es construeix l’edifici és la de desinfectar la roba de malalts infecciosos i objectes. La desinfecció de la roba consistia en quatre grans fases: rentada mecànica, esterilització en l’autoclau, eixugada i planxada.
Es compta també amb un Cos de Brigades que desinfecta i desparasita a domicili.
Als anys quaranta al recinte s’instal•len unes gosseres per al sacrifici de gossos abandonats i després d’un període de desús – miraculosament l’edifici superava el segon feixisme ( Dictadura de Franco ) que s’endurà una bona part del valuós patrimoni modernista de la ciutat - l’edifici es reconstrueix a començament dels anys vuitanta i també se’n projecta l’enjardinament dels voltants de l’edifici.
Anys després es decideix que l’edifici recuperi la seva funció sanitària original i s’habilita com a Laboratori Municipal d’Anàlisi. L’any 1986 s’inaugura la rehabilitació de l’edifici i dels jardins del voltant.
L'any 2000, en passar a formar part de l'Àrea de Medi Ambient de l'Ajuntament de Terrassa, es va fer una remodelació i modernització de totes les instal•lacions tècniques i una revisió de tots els processos per tal de fer front, amb fiabilitat i garanties reconegudes, a les tasques de control de les aigües potables i residuals, de les fonts naturals i de les piscines, de control de la contaminació atmosfèrica i d'altres relacionades amb el control higiènico-sanitari dels aliments a més d'altres controls dins l'àmbit de la sanitat ambiental.
Constatava que no disposa Terrassa d’un Catàleg de Patrimoni en línia, fet absolutament inexplicable des de la tècnica, i que ens fa pensar que potser no van errats els que sostenen una clara i decidida voluntat de ‘dessolar la terra’ des del PSC.
No hay comentarios:
Publicar un comentario