El
dia 4 de maig de 2013, amb motiu del lliurament del ‘Premis Tinet’
visitàvem Tarragona; això ens permetia passejar per la Rambla Nova, curulla d’edificis
emblemàtics, alguns dels quals vaig -amb més o menys encert - fotografiar.
Avui us ensenyaré L'església iConvent dels Pares Carmelites, que projectava l'any 1896 Pau Monguió i Segura
(Tarragona, 10-7-1865 - Barcelona, 21-1-56) inspirant-se en el convent de les Saleses (1882) que
Joan Martorell i Montells (Barcelona, 1833 - 1906) havia aixecat a Barcelona.
El
gener del 1918 l'arquitecte Josep Maria Jujol i Gibert (Tarragona, 16 de
setembre del 1879 - Barcelona, 1 de maig del 1949) va guanyar el concurs per
projectar un cambril dedicat a la Mare de Déu del Carme a l'interior de l'església
del convent neogòtic dels Carmelites.
La
part interior del cambril, que era molt popular i s'hi celebraven casaments, va
ser destruïda durant la Guerra Civil i només en queda la llanterna, és a dir,
la cúpula exterior, rodejada per un banc, i el seu sofisticat coronament en
agulla de trencadís i parallamps. Aquest lluernari s'anomena popularment el
colomar, ja que coloms autèntics conviuen amb els de pedra que Jujol hi va
col•locar coronant els arcs apuntats amb què acaben els contraforts que combinen
totxo amb peces de pedra artificial. Jujol va fer que el conjunt s'alcés sobre
les teulades de l'església i el convent, però el 1952 es va aixecar un pis i
ara només és parcialment visible des del carrer d'August.
La
descripció tècnica ens diu : Edifici singular
construït amb pedra de llisó procedent del mateix solar, és una de les
construccions més destacades de la seva època. Cal assenyalar que fou un dels
primers edificis en què s'utilitza la pedra artificial, cosa que no va agradar
als picapedrers tarragonins. Destaca el nivell del detall i el joc de color.
En un extrem hi ha l'església de caire
neogòtic, i al seu costat el convent amb dues importats façanes
(una dóna al carrer d'Assalt i l'altre al d'August).
El
convent consta de planta baixa i tres pisos. El cos superior d'habitacions és
obra de Josep Maria Pujol i de Barberà (Tarragona, 1871-1949) dissenyat al
1926.
L'església
fou projectada com un temple de nau única amb capelles laterals. A l'interior
sobresortien les decoracions inspirades en formes barroques, perdudes durant la
Guerra Civil. A la façana destaca la torre campanar i el cambril de la verge
del Carme, dissenyat per en Jujol. El retaule és obra de Cèsar Martinell i
Brunet (Valls, 1888-Barcelona, 1973) realitzat als anys 40 del segle XX.
En
la composició de la façana destaquen els elements d'inspiració gòtica de formes
agudes (pinacles, capitells, agulles) característics del gòtic septentrional,
els quals accentuen la verticalitat de l'edifici i projecten continguts d'ordre
espiritual.
Antoni
Pujol Sevil ( Tarragona ( 1 d'abril del
1902 + 5 OCT 2001 ), farà l’any 1952 una
ampliació de la zona conventual, l’any 1957 l’ampliació del seminari a la banda
del carrer August, i l’any 1960 la reforma interior de l’església ampliant una
nau al costat de l’absis.
Queden
més coses per explicar de Tarragona; per damunt de tot però, el desig
creixent de tornar a visitar la Ciutat, tant aviat com ens sigui
possible.
Rosa
Ventura Cutrina
No hay comentarios:
Publicar un comentario