EDIFICIS AMB HISTÒRIA. EL CENTRE CATÒLIC DE L’HOSPITALET DE LLOBREGAT

retratava l’edifici del Centre Catòlic a la Rambla Just Oliveres, 30-34 de l’Hospitalet de Llobregat, i em cridava l’atenció una placa a la seva façana en la que s’explica que havia estat TEMPLO Y PARROQUIA en el període 1939-1942 ( està escrit en llengua castellana , i la raó amic lector per més que ho digui el Rei, és que en aquells anys el català era una llengua proscrita ). A més d’un ens sembla que ara dissortadament també.



Els festius els arxius culturals ' en linia' de la Generalitat de ‘Barcelona’ son inaccessibles – ho expliquen des de l’òptica dels ‘costos’, des les restriccions imposades pel Ministre d’Incultura, des de ... - sincerament penso que això l’any 2013, no té cap explicació.

El cens de l’any 1900 ens diu que hi havia 4.948 veïns.

Al final del primer feixisme ( Dictadura de Primo de Rivera) , l’any 1930 era ja 37.650.

En el llenguatge del feixisme l’Hospitalet estava dins del ‘CERCLE ROIG’, que algunes fonts històriques qualifiquen com ‘CERCLE BOIG’.

http://lhospitaletdellobregat.wordpress.com/2012/04/21/la-causa-general-a-lhospitalet-de-llobregat/

Les dades en ajudaran a entendre els fets tràgics del que anomenem ‘ genocidi contra Catalunya’ 1936-39
Del ‘martiri dels temples’ reprodueixo :

L’HOSPITALET DE LLOBREGAT, SANTA EULÀLIA DE MÈRIDA

Pel que fa a aquesta parròquia, l’informe afirma que hi havia un massiu moviment contra l’estament eclesiàstic i que els cristians foren molt perseguits (pàg. 47).

El 1936 el temple parroquial fou completament arrasat, i el campanar també desaparegué.

La casa rectoral també fou destruïda i l’arxiu parroquial cremat completament.

El 1939, un cop acabada la guerra, mossèn Lluís Mas, regent, inicià les obres de reedificació, que confià a Manuel Puig Janer. Les continuaren els mossens Lluís Reverter, regent, i Josep Homar, rector.





Les obres es portaren a terme a un ritme tan accelerat que ja l’any 1942 el nou temple, encara que provisionalment, fou habilitat pel culte.

El 1943 s’inaugurà el campanar, i el 1946 es beneí i s’inaugurà totalment el temple.

Entre 1946-1948 s’erigiren dos altars laterals.

El 1951 es beneí la capella del Santíssim.

Entre 1952 i 1960 s’erigiren altres set altars laterals, i el 1961 s’inaugurà la decoració definitiva de l’altar major.

El cens de l’any 1981, ens parla de 294.033 habitants – que ha estat el sostre màxim, assolit a cavall del segon feixisme ( Dictadura de Franco, i el començament de la ‘Democraciola ‘, que ha portat al REINO DE ESPAÑA a la misèria més absoluta ). A darreries del 2012 el nombre de veïns era de 257.057.