LA CASA DE NÚMERO 2 DE LA RAMBLA DE NOSTRA SENYORA DE VILAFRANCA DEL PENEDÈS.

El 6 d'abril del 1913 naixia la Caixa d’Estalvis del Penedès; quan cercava dades de la seva història, per saber on va tenir la seu fins el 15 d'octubre de l'any 1953, en que coincidint amb la II Fira del Vi, s’inaugurava l’edifici que l’Eusebi Bona i Puig (Begur, Baix Empordà, 1890 - Barcelona, 12 d'octubre de 1972), va aixecar – amb vocació d’eternitat – a la Rambla de Nostra Senyora, 2.

Rebia una fotografia del Marcel Morató Tort, d’aquest edifici que fa cantonada amb tres façanes, i consta de planta semisoterrada, planta baixa sobreaixecada, entresolat i quatre pisos, de coberta plana.



Les façanes estan composades simètricament sobre diversos eixos verticals. Les façanes més llargues són les que corresponen al carrer de la Parellada i a la Rambla de Nostra Senyora.

L'escaire d'unió d'aquests dos carrers, es la tercera façana, però que fa les funcions d'eix entre les altres dues i on hi ha l'entrada principal, adintellada i motllurada. Al seu damunt, a l'entresolat, s'hi disposen tres obertures quadrangulars seguides. A la planta principal i la del seu damunt, tenen sengles balcons correguts de dues obertures adintellades. El tercer pis te finestres adintellades sense balcó. En el darrer pis, hi trobem tres finestres adintellades de forma rectangular, la del mig doble. A la façana de la Rambla de Nostra Senyora, cal destacar les obertures de la planta principal i la segona planta. D'esquerra a dreta hi ha seriació de tres balcons d'obertura única adintellada, balcó corregut de doble obertura i cinc balcons més d'obertura única, totes adintellades. La planta tercera segueix la simetria dels pisos inferiors, però amb finestres adintellades. A la façana del carrer de la Parellada, es repeteix la tipologia i organització amb balcons d'obertura única. El coronament es fa amb cornisa i barana d'obra amb parament llis. El parament de la planta baixa és amb revestiment de pedra tallada de forma rectangular, la de l'entresolat simulant carreus regulars. La resta del parament és llis amb esgrafiats figuratius.

Segons consta a la façana, els esgrafiats són de l'any 1952.

A Catalunya dissortadament ens ha crescut els nans, i hores d’ara no existeix cap de les Caixes d’Estalvi que eren l’orgull - legítim – de la nostra gent. I, ni una sola de les persones que en tenen responsabilitat directa s’ha llevat la vida. Ni per descomptat han mostrat intenció de fer-se càrrec dels danys causats.

Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com