Les Escoles de Gurb van tenir un local estable després de la compra de l’Hostal de la Casa de Baix –dit també El Beato- l’any 1905.
L’ensenyament públic s’havia anat estructurant i el Govern començava a prestar-hi un cert interès: els inspectors feien visites periòdiques a les escoles; es podien sol•licitar subvencions; i els ajuntaments dedicaven una part de les despeses a la instrucció.
De tota manera, la situació a les escoles rurals encara era molt precària.
A Gurb, l’assistència dels alumnes era baixa, malgrat els esforços dels mestres i dels inspectors, a causa de les distàncies, l’ajut dels nois a les tasques agrícoles, la concurrència als col•legis dels pobles veïns, i la mentalitat predominant. Entenc que es refereix a la mentalitat dels politics, aleshores com ara, els estudis NOMÉS per als rics.
Gairebé els únics que accedien als estudis superiors eren els estudiants de capellà, dels quals Gurb en proveïa a l’entorn d’una desena.
Als anys trenta es va extingir el costum d’algunes cases pairals d’allotjar seminaristes a canvi que fessin classes als seus fills.
La decadència de la casa de El Beato era força aparatosa i per fi l’any 1923 l’Ajuntament de Gurb va donar llum verda a la seva reforma. De fet, més que fer una reforma es construí un edifici nou. No trobava enlloc cap referència al mestre d’obres i/o arquitecte, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com
El dia 1 de febrer de 1923 , el consistori presidit per en Josep Oms es reuní per tractar aquest tema i decidí fer unes escoles definitives amb cara i ulls. S’aprofitaren només les parets exteriors en bon estat, es desmuntaren tots els envans interiors, es féu una terrassa al davant, es posà baranes de ferro a la galeria i fusta de flandès a les portes i a les finestres, i es construí un mur de contenció a la part sud.
L’interior va ser recobert de guix i l’exterior de calç.
L’edifici s’acabà el dia 11 de novembre del mateix 1923, en un temps rècord. Havia costat quaranta mil pessetes, i se’n van destinar sis-centes més al manteniment anual. Gurb disposà a partir d’aleshores d’unes escoles nacionals esveltes, d’arquitectura modernista i d’acord amb el gust de l’època, amb finestres i portes aparellades que li donaven sensació de verticalitat, resseguides amb arcs semicirculars decoratius.
Imatge extreta de : http://www.xtec.cat/~cgarcia/Rurals/gurb1b.htm
La forta empenta per a la millora de la infraestructura escolar del municipi va continuar durant tota una dècada amb la construcció d’una escola per a cadascuna de les tres parròquies restants. De les que ens agradarà rebre’n imatges i informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com
No hay comentarios:
Publicar un comentario