.jpg)
Llegia que Biscarri havia sofert un procés d'abandonament progressiu al llarg del primer terç del segle XX, de manera que a l’any 1936 ja no hi vivia pràcticament ningú, les cases però, encara estaven dretes i tenien teulades, i foren ocupades pels fugitius del front de guerra, principalment d'Isona, l’any 1938 el poble vell quedà pràcticament del tot destruït, pel fet que es trobava just al límit de les defenses de l'exèrcit republicà, en un front que quedà estabilitzat, amb sovintejats bombardeigs des del bàndol franquista, durant gairebé un any.
Les ruïnes del poble vell són encara visibles, a redós de l'església romànica de Sant Andreu.
Després de la Guerra civil, es construí una nova església parroquial de Sant Andreu, més a prop dels dos principals nuclis de població del poble, ja que l'antiga quedava desavinent a l'extrem de ponent, sense cases en el seu entorn.
No trobava cap dada del mestre d’obres i/o arquitecte, autor de l’edifici, que devia col·laborar amb ‘Regiones Devastadas’.
El Pallars jussà és una comarca injustament oblidada.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
No hay comentarios:
Publicar un comentario