QUE EN SABEU DE CAN COLOMER A COLLSABADELL. LLINARS DEL VALLÈS ?.

Del topònim Llinars, ens diu la ‘ Generalitat de Barcelona’ , en la documentació antiga apareix la forma Linares (Segle X) ‘camps de lli’. Planta linàcia de diferents espècies del gènere Linum, i principalment el Linum usitatissimum, de tronc dret que creix fins a 80 centímetres, fulles alternes linears i en punta, flors en corimbe paniculat i terminal, de pètals blaus i caducs, fistonats, i llavors aplanades amb l’episperma coriaci i mucilaginós; es conra molt com a planta tèxtil per les seves fibres, i com a medicinal i per a altres aplicacions pel seu oli; castellà, lino

L'escut oficial de Llinars del Vallès té el següent blasonament:

Escut caironat partit: al 1r, d'atzur, una garba de lli d'or florida d'argent; al 2n, d'or, un corb de sable. Per timbre, una corona de baró.

Va ser aprovat l'1 de desembre del 2004 i publicat al DOGC el 21 de desembre del mateix any amb el número 4284.
La garba de lli de la primera partició és un senyal parlant al•lusiu al nom de la vila, ja que Llinars, etimològicament, faria referència a uns camps de lli. La segona partició mostra el senyal tradicional del corb, utilitzat en segells municipals si més no des del 1606, que són les armes dels Corbera-Santcliment, senyors de la baronia de Llinars des del segle XVI, com ens recorda la corona de damunt l'escut.

Aquest relat quasi idíl•lic topa dolorosament amb la ‘tabula rasa’, o la política ‘cultural’ de ‘terra cremada’ que imposava el 2on feixisme desprès de la derrota que infligien al govern legítim de la II República Española, a Llinars , com en molts altres llocs de Catalunya , quan vols fer recerca d’algun edifici - com és el cas – trobes que ‘no hi ha dades’, això traduït a la nostra llengua catalana, vol dir que algú es va encarregar , en el tristíssim període que començava el dia 1.03.1939, de fer-les desaparèixer.

Pregunto als llinassencs de bona voluntat en relació a la casa dita Can Colomer, dades de la seva història, de l’autor de l’actual edifici, i si tenen constància que la casa tingués capella pròpia, com semblen indicar algunes imatges :

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

L’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país