La zona l’any 1888 era coneguda com els ‘Penitents’ , i constituïa un dels cinc districtes de l’antic municipi d’Horta. La urbanització s’inicià sobretot al començament del segle XX, quan la propietària de la majoria dels terrenys, Anna Piferrer i Gualba, dreçà els quatre primers carrers del barri, a l’entorn del carrer de Ticià, on el poeta nicaragüenc Rubén Darío residí durant una temporada l’any 1914.
el nom, d’origen popular, procedeix de les activitats que, des del 1860, hi desenvolupà el Beat carmelità Francesc Palau i Quer (Aitona, Segrià, 29 de desembre de 1811 — Tarragona, Tarragonès, 20 de març de 1872 ) en una finca convertida en convent on acollia malalts i marginats i promovia la pràctica de la penitència solitària en diverses coves excavades a la muntanya del voltant, on sembla que abans ja hi havia vida eremítica.
M’explicaven que inicialment era la capella privada de l’ Anna Piferrer i Gualba, que la va cedir a l’arquebisbat, i que l’any 1969 s’hi varen fer obres per tal d’adequar-la a les noves funcions parroquials.
Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de la història d’aquesta parròquia, i del mestre d’obres i/o arquitecte, autors d’aquest edifici.
No hay comentarios:
Publicar un comentario