Els orígens de la casa es remunten al segle XVI, les restes més destacades però , són del segle XIX i XX, la descripció ens diu ; destaca de planta baixa, amb arc de mig punt tancat per una porta molt bonica de fusta repujada amb metall, que dóna accés al vestíbul de la casa, on hi ha un banc de pedra decorat amb manises i un arc rebaixat. A les dependències del fons s'accedeix a través d'un arcs de mig punt. Al primer pis hi ha una galeria de fusta que es pot veure des del vestíbul. El primer pis presenta a l'exterior finestres dividides en tres cossos, la del mig més gran i acabada en arcs semicirculars. Les finestres estan recolzades sobre uns basaments d'estil neoclàssic que devien correspondre a l'antiga estructura de la casa. També és remarcable l'estructura de les golfes, on apareix una galeria correguda d'onze arcs suportats sobre pilastres de fusts de maó. La cornisa de la casa és rectilínia però sobresurten molt les teules àrabs.
L'any 1920 Jujol començà a restaurar la casa. Les obres s'aturaren el 1927. Potser el més característic és la finestra del primer pis, un càntir d'aram, la porta de la planta baixa, el banc de manises, la galeria correguda de les golfes i el menjador amb galeria de fusta del primer pis.
La historiografia feixista recull amb majúscules, la ‘fredor’ amb que fou tractat Josep Maria Jujol i Gibert en el període bèl•lic pel fet de ser catòlic, i s’oblida de les incúries que va patir en los ‘ años triunfales’ pel fet de ser català.
Suggerim a l’Ajuntament dels Pallaresos que situí en cadascun dels edificis de la ‘ruta Jujol’ – dissortadament no en tenen gaires – un senyal ad hoc amb dades d’interès per als visitants/turistes, la despesa – mínima – tindrà una altíssima rendibilitat.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
No hay comentarios:
Publicar un comentario