jueves, 21 de junio de 2012

GAIÀ. CAPELLA DE SANTA ÀGATA

Pujàvem fins al dit turó de Santa Àgata de Gaià, la Rosa Planell Grau , el Miquel Pujol Mur i l’Antonio Mora Vergés, les cròniques parlen d’un ‘castell’ del que no hi ha restes identificables, i es limiten a dir de la nostra destinació que és una petita capella de carreus regulars, que té un petit campanar. I res més pel que fa a l’edifici .

Pel que fa al nom Àgata; és d'origen grec "Agathos"; el seu significat és "Aquella que és bona i virtuosa".

La seva biografia explica que Santa Àgata, va néixer a Palerm, Sicília en l'època de Deci (251). Els seus pares eren cristians i posseïen una bona posició econòmica, la nena va créixer i va ser educada amb pietat en el seu cor. La Santa des de nena tenia un clar enteniment, però el que destacava més era la seva singular virtut: Des de nena va fer vots de virginitat i de no tenir un altre marit que Nostre Senyor Jesucrist.

El malvat de la història es deia Quinciano, i era governador de Sicília – no hi ha constància que fos membre del PP – i, com no va poder fer-se-la seva , va manar que la s'estiressin al poltre, turment que generalment anava acompanyat d'assots, esquinçaments dels costats amb ganxo de ferro i aplicació de torxes cremant; Àgata no va canviar de parer i l’enfurismat governador va decidir que oprimissin brutalment els seus pits i que després els hi tallessin.

Feta la mala feina va enviar¬-la de nou a la presó sense aliment, ni atenció mèdica. Però Déu la conforto, se li va aparèixer Sant Pere en una visió que emplena el calabós d'una llum celestial, la va consolar i la va curar. Quatre dies després, Quinciano va fer que la arrosseguessin nua sobre un llit de brases. Diu la tradició que en aquell moment va succeir un terratrèmol i molts edificis van ser destruïts. Entre els morts hi havia dos dels consellers de Quinciano. Els habitants terroritzats, van exigir posar fi a les tortures de Àgata. Retornada a la presó, va donar gràcies a Déu i amb una serenitat que feia esfereir als seus botxins va lliurar la seva ànima al Senyor.

Segons expliquen el volcà Etna va fer erupció un any després de la mort de la Santa en el 250 , i els pobladors de Catània van demanar la seva intervenció aconseguint detenir la lava a les portes de la ciutat. Des de llavors és patrona de Catània i de tota Sicília i dels voltants del volcà i invocada per prevenir els danys del foc, llamps i volcans. També es recorre a ella amb els mals dels pits, parts difícils i problemes amb la lactància. En general la hi considera protectora de les dones. Al País Basc se li atribueix una faceta sanadora.

És la Patrona de les infermeres i va ser meritòria de la palma del martiri amb què se sol representar.



M’agradaria saber com arribava a casa nostra la devoció per la Santa, que té esglésies dedicades almenys a :

Gaià El Bages
Clariana de Cardener El Solsonès
Campmany l'Empordà sobirà
Barcelona Barcelonès

També – posats a demanar, oi ? – quan es va aixecar la Capella dalt del turó de Gaià.



Per endavant gràcies, coneixercatalunya@gmail.com

No hay comentarios:

Publicar un comentario