Quan vaig sortir del darrer ple extraordinari de l’ajuntament de Sóller del passat dia 20 de juny, ho vaig fer amb una certa sensació i regust agre de sentir-me estafat i que aquesta estafa s’està fent a tot el Poble de Sóller. M’explicaré.
La sensació va venir, en primer lloc per l’anunci del Consistori que els pressupostos de 2012 serien molt austers. Fins aquí, hom considera que si no hi ha les entrades de doblers, que es preveien, hagi d’esser així, i per tant es demana a quines partides rebran les corresponents retallades.
Resulta que, l’única partida que s’incrementa és la dels sous dels regidors; que en el 2011 era de dos-cents trenta mil euros, per a passar a dos-cents noranta mil euros el 2012. Vull dir que l’austeritat està ben entesa per a qui i perquè.
Desprès de les diverses intervencions de Catalina Esteva (PxS) de Miquel Gual (Entesa) i alguna de Josep Lluís Colom (PSOE), les que foren escoltades pel Batlle i regidors més propers, Darder i Bestard, com qui escolta ploure, fotent-les al pou de la m..... tot aplicant la majoria absoluta.
Bestard, justificà que es trobin amb una partida incrementada, no vol dir que es gasti. Hom que és ca vell, sap ben cert i a més li flaire a una cosa que no és de dir, que el dia menys pensat, i en un proper ple abans d’acabar el 2012, veurem una nova pujada dels seus sous.
Es retira tot el suport al Jardí Botànic, una retallada del 50% a l’Escola Municipal de Música ( ah, perdoneu, però el Batlle Carlos Simarro, anuncià en un setmanari que faria el màxim per construir un Auditori, tal volta sense músics) ; i ells, alegrament s’augmenten la partida dels seus sous més d’un 25%, que com podeu suposar els beneficiaris no seran els sous de l’oposició.
Cal fer memòria, recordar que en Bestard, no fa gaire estona va veure augmentat el seu sou deu mil euros anuals, justificat per la seva dedicació exclusiva i que arrel del pagament de proveïdors amb el crèdit estatal que arribaria, hi hauria molta feina.
Tal volta quan l’inmensa quantitat de feina, s’hagi feta i es retorni a l’estat d’abans; voluntàriament proposarà que se li torni a rebaixar el sou. Qualcú confia o creu que passarà? Aix, que d’ingenus n’està ple l’infern.
O sigui, que s’està esperant una normativa estatal que rebaixarà els sous dels governants, i oposició; els dels funcionaris ja l’han baixat, amb aquests si que fan via; però ells, abans que arribi aquesta “temuda normativa”, es curen en salut, i incrementen la partida dels sous, per si de cas, i aplicant el rodet de la majoria absoluta. Molt bé, es mereixen no un, si no molts d’aplaudiments.
Per cert, hi ha regidors i regidores del PP, que no faria cap falta que estassin a la Sala Magna; ho dic pel que fan: no res. Podrien estar a un bar de plaça, prenent una coseta fresca, i pujar quan es necessiti el seu vot. Molt més barat pel Poble de Sóller, un grapat d’sms.
Be, quan es varen votar els pressupostos, el resultat fou: 9 a favor (PP); 7 abstencions ( Entesa i PSOE) i 1 en contra (PxS); hom es demana el perquè de les abstencions. Una oposició testimonial que no compromet a res.
No és estrany , que el Col·lectiu Albaïna i la Plataforma Mallorca Lliure de Peatges, facin com ja va escriure un setmanari local, més oposició que l’oposició.
El ple fou retransmès per twiter i gravat per membres del Col·lectiu Albaïna, com fa bastant estona, perquè els ciutadans i ciutadanes que no puguin anar-hi degut al “bon horari” en que es fan, sàpiguen el que es decideix. La democràcia participativa no es redueix anar a votar cada quatre anys. És exigir als gestors de la cosa pública que governin per l’interès general i no per acontentar els seus interessos i de partit.
Per acabar, felicitar a Joan Castanyer per l’article al setmanari passat, i dir que quan el vaig llegir, aquest article, ja estava escrit.
Per altre banda felicitar , a n’Agustí Serra per la màxima llatina “Els fills del poble demanaren al Cèsar no haver de pagar peatge per anar a casa seva”. Alguns residents de Sóller i Fornalutx ja no ho demanam al Cèsar, simplement ho exigim, i a més desobeïm una situació injusta.
Josep Bonnín
No hay comentarios:
Publicar un comentario