El Tomàs Irigaray Lopez , i la Carmen Toledo Cañadas, s’arribaven fins a la parròquia de Sant Pere de Castellar, del
terme municipal de Castellar de la Ribera, de 60,12 km2, amb una població, l’any 2010 de 156 habitants; es troba a l’extrem de ponent del Solsonès, en contacte amb la comarca de l’Alt Urgell i centrat per la conca mitjana de la ribera Salada, que el travessa d’est a oest.
La documentació relativa a l’església, és per dir-ho de forma políticament correcta - més aviat escassa- , sabem però, que el 10 de gener de 1037 un tal Ramon , va deixar en el seu testament una mula a Sant Pere de Castellar.
Res o ben poca cosa, resta ja d’aquell edifici romànic, potser un bloc de pedra rectangular, be que mutilat, encastat al mur de tramuntana del temple, vora el frontis, decorat amb dos motius inscrits en sengles cercles, i algun carreu a l’interior dels baixos de la rectoria.
L’Església de Sant Pere de Castellar que veiem avui, és bàsicament obra del segle XVIII; la fàbrica és de planta rectangular amb dos capelles laterals.
A l'exterior, destaca el campanar d'espadanya amb dos finestres i l'ull de bou del frontis.
De l'interior s'ha de fer especial esment, a l'altar barroc, el cor i la volta de canó.
No hay comentarios:
Publicar un comentario