SANT ROMÀ DE LES BONS. PRINCIPAT D’ANDORRA

El Tomàs Irigaray Lopez , i la Carmen Toledo Cañadas, ens expliquen quan al topònim que és sens dubte de caire descriptiu, si atenem la visió magnifica del llogaret de Les Bons, que hom té des de l’església de Sant Romà situada al cap d'un roc, vora les restes del castell del mateix nom.

L’església va ser consagrada el 23 de gener de 1164.

És un edifici de planta és rectangular , la coberta és feta amb volta de canó, que descansa sobre dos arcs faixons que reposen sobre semicolumnes adossades als murs. D'aquestes columnes, les dues més properes als peus de la nau són simplement decoratives, ja que els arcs descansen en realitat sobre dues mènsules que es troben per sobre d'elles; aquesta tècnica no ès habitual a Andorra. Conserva mostres de la decoració arquitectònica pròpia del romànic llombard (bandes i arcuacions a l'absis semicircular, fris de dents de serra damunt l'arquivolta de la porta d'entrada, d'arc de mig punt). Damunt la paret de ponent un campanar d'espadanya amb doble finestral. Vora aquesta paret hi ha un porxo, construït en època posterior.



A l'interior podem veure restes de la decoració pictòrica mural d'època romànica, així com una reproducció dels murals de la mateixa època que estaven situats al tambor i a la volta de l'absis i que actualment es conserven al Museu Nacional d'Art de Catalunya, van ser parcialment substituïdes al segle XVI per altres pintures de tradició gòtica; als peus de l'església es conserva un retaule gòtic dedicat a Sant Romà, que hauria estat emplaçat originàriament al presbiteri, tapant les pintures murals romàniques. La taula de l'altar, al centre del presbiteri, conservava la lipsanoteca en la qual es guardava l'acta de consagració.