LA NECRÒPOLIS DEL CEURÓ. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS

Quan la visitàvem la Rosa Planell Grau , el Miquel Pujol Mur , i l’Antonio Mora Vergés, vaig tenir clar que calia reivindicar la figura i l’obra de  Joan Serra Vilaró,  [Cardona, Bages, 1879 — Tarragona, 1969 ]; el que serà reconegut com fill predilecte i medalla d'or de la vila que el va veure nàixer, estudià als seminaris de Solsona i Vic i fou ordenat de prevere el 1902;  va destacar però,  per ser un del pioners en l’arqueologia de la Catalunya central. Les seves diverses excavacions i els seus corresponents estudis li valgueren el nomenament de director del Museu Arqueològic Diocesà de Solsona, l’any 1907, càrrec que va mantenir fins al 1925. Paral·lelament  fou nomenat delegat director de la Junta Superior d’Excavacions de Madrid. La seva importància com a arqueòleg el portà a realitzar més de dues-centes excavacions a la Catalunya central, entre les quals ;  el poblat ibèric del Vilaró d'Olius, o el Castellvell de Solsona, i descobriment a Navès del primer forn de terra sigillata hispànica. 

El coneixement actual de la prehistòria de la comarca i els materials arqueològics del museu deriven bàsicament dels seus treballs, que resumí en dos llibres, El vas campaniforme a Catalunya (1923) i La civilització megalítica a Catalunya (1927); el llibre fou editat pel Museu de Solsona – enlloc de l’ institut d’Estudis Catalans – perquè  Lluis Pericot i Garcia (Girona, 2 de setembre de 1899 - Barcelona, 12 d'octubre del 1978), i Pere Bosch i Gimpera (Barcelona 1891 - Mèxic 1974),  menystenien l’obra de Mossèn Serra Vilaró, que no tenia la  ‘seva preparació tècnica’.  

El temps acaba posant a tothom al seu lloc .   

En la  segona dècada del segle vint, el Museu Diocesà de Solsona fou considerat com un dels més importants i avançats de Catalunya, i àdhuc del món.

Amb aquesta experiència afrontà l’etapa tarragonina, centrada en el Museu  de la Necròpolis Paleocristiana de Tarragona. L'any 1929 començaren les obres del  nou museu monogràfic que finalitzaren el 18 d'octubre de 1930.  El resultat connectava  el conjunt arqueològic, que llavors es posava al descobert, amb l'edifici i les  instal·lacions del museu.

Pel que fa a la seva trajectòria, des de ben aviat fou membre de la Reial Acadèmia de  les Bones Lletres de Barcelona (1907), de la Real Acadèmia de la Historia de Madrid (1914). Des de l'any 1915 era delegat-director de la Junta Superior de Excavaciones  de Madrid, primer per a Solsona i des de 1925 per a Tarragona. A partir de 1933 fou  membre de l'Institut Imperial d'Arqueologia de Berlin i des del 1942 membre de la  Pontificia Academia Romana di Archeologia. En el període entre 1941-1947 exercí  com a comissari local d'Excavacions Arqueològiques a Tarragona, col·laborador del  Museu Arqueològic de Tarragona (1943), president de la Comissió Provincial de  Monuments de Tarragona (1943-1946) i conseller vitalici de l’ Institut d'Estudis  Tarraconenses Ramon Berenguer IV (1951). L'any 1950 rebé la creu d'Alfonso X El  Sabio.

El 1949 l'alcalde de Tarragona Enric Olivé Martínez es féu ressò del sentir dels  tarragonins i en proposà el nomenament com a fill adoptiu. Morí a Tarragona el 27  d'octubre de 1969 i demanà ser enterrat en els terrenys de la Necròpolis Paleocristiana, que ell mateix havia excavat anys abans.

Solsona té – al nostre entendre – un deure pendent amb Joan Serra Vilaró, que rebria  el reconeixement de fill adoptiu de Tarragona, Bagà i Solsona,  i  el de fill predilecte de Cardona.