La devoció a Sant Joan Nepomuceno i el bastiment de l’ermitori actual, es deuen a l’esforç personal , i l’espiritualitat de mossèn Carles Vilaplana veí de la Serratilla, que assumeix el càrrec de rector de la població l’any 1744, i aconsella als veïns triar a Sant Joan Nepomuceno com a patró de la localitat, per defensar millor els seus drets “ en el plet contra els drets de primícia i herbes promogut per l’administrador del reial infant”.
Un any abans de començar les obres de l’ermitori , el rector ja va fer col•locar al Castellaret de la Talaiola, un molló de pedres i una creu, que va beneir davant els veïns de La Serratella.
Les obres del primer oratori s’iniciaren el 16 d’abril de 1759, essent el primer de juliol del mateix any, quan es col•loca en aquesta primitiva construcció la imatge de Sant Joan Nepomuceno. Un any després es reprenen els treballs i aquesta segona fase s’allargaria fins el 1765. Aquest any concretament el 16 de maig, es celebra la primera missa a l’ermitori. No obstant, les obres no es donen per acabades fins el 26 de juliol del 1770.
La primera peregrinació va tindre lloc l’any 1803, i actualment és celebra el dilluns de la primera Pasqua, amb repartiment del rotllo beneït. També es canten els goigs;
http://gogistesvalencians.blogspot.com.es/2011/01/gozos-san-juan-nepomuceno-martir-que-se.html
“Als que solquen el mar, -si es veren afligits- de borrasques i enemics, - i vos volen invocar – des del cel vostra palma, els dóna socors majors. Sigueu, Joan el nostre protector – de la virtut i la fama”.
L’ermitori de Sant Joan Nepomuceno és un conjunt de edificacions, situat en un indret que és alhora que bellíssim, un xic feréstec, està format per una quadra, l’ermita i la casa de l’ermità. La façana la remata una espadanya amb la seva campaneta i està tota emblanquinada.
Situat a 939 metres d’alçada, gaudeix d’una vista panoràmica de 360º, cridant l’atenció la visió de la mar quan el sol fa brillar el seu resplendor amb tota intensitat, i en un dia clar es poden veure les Illes Columbretes. En sentit contrari, apareixen sobreposades totes les muntanyes del Maestrat, sobresortint el Penyagolosa i amb bona vista o prismàtics és possible anar seguint tot el rosari de pobles situats esglaonadament entre plans i muntanya.
L’interior del temple es senzill. Disposa d’una nau central i dos petites capelles laterals, que connecten amb el cos central a través de dos arcs de mig punt. La llargària del temple es de 12 metres i la seva alçada no sobrepassa els 5 metres . Consta de dos cossos, un de planta quadrada i el presbiteri de menor amplària, del qual es pot accedir a la sagristia. A l’Altar Major està una imatge de Sant Joan Nepomuceno.
El topònim etimològicament és la forma femenina de serratell, ‘serrat petit’, dimitiu de serrat.
Actualment la casa abadia de Sant Joan Nepomuceno, és una casa rural anomenada “Rosa dels vents”, de gran confort.
No hay comentarios:
Publicar un comentario