la Merce Mañach retratava l’església de Santa Maria de Jonqueres , fortificada entre el 1462 i el 1472, durant la guerra civil que enfrontà la Generalitat de Catalunya amb Joan II de Catalunya-Aragó.
La descripció ens diu que està ubicada al cim d'una serralada que es desprèn del massís de la Mare de Deu del Mont. És una construcció romànica del segle XII, amb una sola nau, de volta apuntat, i absis semicircular que fou sobrealçat posteriorment per tal de fortificar-lo. A la paret de tramuntana s'hi veu, avui tapiada, la porta que comunicava el temple amb les dependències del cenobi adjacent. El campanar, molt mal menat, és a la façana principal i hom encara pot veure les restes de l'espadanya de doble obertura. Finestral Al costat de ponent hi ha la façana principal. Aquí es troba la porta d'ingrés al temple, un arc de mig punt, extradossat per un rengle de llosetes, i un timpà fet de pedruscall. Al damunt hi ha una finestra formada per tres arcs en degradació i columnes i capitells esculpits que fan de suport a dues impostes florejades, damunt les quals descansa l'arc exterior que s'orna amb una forma dentada; l'arc d'entremig presenta unes semiesferes en relleu. Restes de l'antic cenobi Al costat de Santa Maria de Jonqueres i unida al mur nord de l'església hi ha la masia de Jonqueres, que guarda molts vestigis de l'antic priorat que durant molts anys va tenir el monestir cistercenc de Santa Maria de Vallbona, del bisbat d'Elna. Actualment el mas és de planta rectangular i teulat a dues aigües amb els vessants vers les façanes principals. Nombroses obertures fetes recentment i altres obres i afegits han desfigurat la primitiva fàbrica. Al mur esquerre de l'església es pot veure una porta dovellada realitzada amb bons carreus, que comunicava directament el temple amb les estances del priorat.. A la façana de llevant es conserva una altra porta dovellada, avui cegada, feta de bons carreus i de construcció coetània a l'altra porta. També hi ha un ampli arc rebaixat, cegat, a la façana de tramuntana. El mas va ser construït a partir de les despulles del priorat, conservant alguns dels elements arquitectònics.
Hi ha dues imatges: Imatge d'alabastre de Beuda, representant a la Verge Maria i el seu fill, corresponent a l'època gòtica. Està ubicada a la fornícula central de l'altar major (aquest fet de guix i seguint les formes clàssiques); la imatge avui es troba grollerament policromada (colors blaus, vermells, verds) que desfiguren el treball de tall original. La Verge, tocada amb una corona, porta l'Infant damunt el maluc esquerre, fet que dona a l'escultura una mobilitat quasi exagerada. La Mare porta a la mà dreta un fruit que interpretem com una magrana. L'Infant beneeix amb la dreta i aguanta un llibre amb l'esquerra. Imatge de Santa Magdalena. Menuda talla d'alabastre de Beuda que representa a Santa Magdalena. Cal recordar que l'església de Santa Maria és coneguda, des de fa molts anys per la gent de les rodalies com a Santa Magdalena. Aquesta talla, fins fa pocs anys era guardada dins del temple; avui, per por al pillatge és guardada a la casa veïna. La talla amida 16cm d'alçada i representa a la Santa, amb llarga cabellera rinxolada, portant a la mà dreta la creu i amb l'esquerra una calavera. Està grollerament pintada de colors vermells i verds, impedint poder observar la talla de l'escultor original.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l'email coneixercatalunya@gmail.com
No hay comentarios:
Publicar un comentario