El Tomàs Irigaray Lopez i la Carmen Toledo Cañadas s’aturaven a la Capital de la Segarra; hi ha en aquesta Ciutat molt per a ‘ viure’; en aquesta ocasió ens expliquen alguna cosa de la seva Plaça Major.
Arran d’una reforma efectuada el 1789 per les festes de proclamació del rei Carles IV, l’espai en forma de L , té un aspecte simètric i unitari; tres costats estan ocupats per cases antigues, la majoria construïdes o reformades en temps de la Universitat, amb porxos de permòdols superposats de pedra de forma cilíndrica construïts a partir de l’any 1401.
La banda restant està ocupada per la Casa-Palau de la Vila i la torre-campanar de Santa Maria, que sobresurt.
Al costat esquerre de la Casa de la ciutat hi ha un mirador que comunica amb la Sebolleria per una forta rampa. També hi ha una font, obra de Josep Cantó. S'hi accedeix pel carrer Major, el carrer de Sant Diumenge, el de la Sebolleria, el de l'estudi Vell i el de Buidasachs.
La formació d'aquesta plaça ha estat feta al llarg dels segles, amb moltes rectificacions i represes. Quan el carrer de Sebolleria encara no tenia cases que l'emmarquessin, la plaça devia tenir un mirador.
L'any 1338 fou edificada la primera Casa de la vila.
El Mercadal fou engrandit i millorat l'any 1445.
L'any 1488 eren fetes obres a la casa de la Paeria, per això s'arrencaren les graus del carrer que enllaça la Plaça Major amb Sebolleria.
El 1494 eren novament endreçats els graons. Una de les causes dels canvis de rasant soferts per la Plaça era la pedra que s'hi podia arrencar fàcilment.
Des de la Sebolleria es donava el tomb a l'absis de Santa Maria, seguint el carreró dit de Bonaire, que fou absorbit per les cases veïnes cap a l'any 1737.
L'any 1780 va ser ampliada la Casa de la ciutat.
Sobresurt d’entre totes les construccions la Paeria de Cervera o Ajuntament . Segons mirem, la part esquerra, és obra de l’escultor Francesc Puig i la dreta, del segle XVIII, de Jaume Padró. Aquest edifici destaca per la seva simetria i decoració singular, present a l’escut de la ciutat, i especialment als tres grups de mènsules de sota els balcons, que representen segons mirem d’esquerra a dreta, el primer un grup de personatges de la ciutat i del mercat,
el segon els sentits corporals i el tercer un grup de personatges de la presó (situats a la part més nova de l’edifici destinada inicialment a presidi).
No hay comentarios:
Publicar un comentario