SANTA MARIA DE LA CLUELLA.

Per situar-nos farem referència al pantà de Rialb, que s'estén pel nord-oest de la comarca de la Noguera en els municipis de Ponts, la Baronia de Rialb i Tiurana, i en menor extensió pels termes de Bassella, Peramola i Oliana a l'extrem nord de l'Alt Urgell.

Miralpeix era un veïnat del municipi de Tiurana, que fins al segle XIX formava municipi propi junt amb l'antiga quadra de la Cluella, eclesiàsticament depenia de l’església de Santa Maria de la Cluella, on hi havia el cementiri.

Voldríem incorporar la imatge d’aquesta Mare de Déu, i si els tenia els seus Goigs. Sou pregats d’enviar-nos-ho a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Del topònim trobava al Diccionari de l’ Institut d’Estudis Catalans :

CLUELLA f.

|| 1. topon. La Cluella: nom d'una masia i d'una parròquia agregada a la de Tiurana (Pla d'Urgell).
|| 2. Cluelles: llin. existent al Camp de Tarragona.
ETIM.: derivat dim. de clua.

CLUSA o CLUA

|| 1. f. Pas estret i fortificat entre muntanyes. És freqüent aquest nom en la toponímia catalana: a) La Clusa: pas fortificat en els Pirineus, prop del Pertús, que dóna entrada al Vallespir per l'Alt Empordà. Feuli saber que ell ab la sua cavalleria e gent de Rosselló, que exís a son nebot lo rey Phalip de França a reebre'l a la Clusa,Muntaner Cròn., c. 138. Les atzembles... passaren ab algunes gents d'armes per la Clusa e per lo Pertús, Pere IV, Crón. 177.—b) La Clusa: nom d'una muntanya situada a llevant de Bagà (Berguedà).—c) La Clua: poblet agregat al municipi d'Alsamora.—d) Clua: poblet agregat al municipi de Bassella.—e) Sant Romà de la Clua: poblet agregat al municipi de Castell d'Areny (Berguedà)

Com en el cas de Sant Vicens de Verders, fou ‘salvada de les aigües’, i reinstal•lada al numero 36 de la Carretera de Bassella, dins el nucli urbà de Solsona, avui ens la descriuen com :

Petita capella romànica, d'una nau i absis rodó. Parament de pedres en filades. La porta d'arc de mig punt, resseguit per dovelles és troba al mur lateral. Finestra d'arc de mig punt monolítica al absis. En la façana hi ha una petita finestra d'espitllera en forma de creu. Petit campanar sobrealçat per vuit columnes arrodonides, amb capitells trapezoïdals, dos d'ells amb decoració vegetal. L'interior amb pedra i la nau coberta en volta de canó.

Segons explica el folklorista Joan Amades, a Miralpeix hi creixien una mena de flors meravelloses, que tan sols florien la nit de Sant Joan, qui podia collir-ne una, tenia assegurada la fortuna per la resta de la vida.

No tothom considera des d’un punt de vista tècnic adequat el trasllat , total i/o parcial d’un edifici religiós. http://www.rap.cat/online/rap4/11.pdf

Santa Maria de la Cluella. Lamentable estat en què es troba l'església després de l'espoli del parament exterior dels murs i del campanar i l'absis de la nova església construïda a Solsona.
http://www.grec.net/cgibin/fotcl.pgm?NUMIL=0070157&COL=7

Llegim a Mat. 22.21. Doneu al Cèsar el que és del Cèsar i a Déu el que és de Déu.

Documentàvem el trasllat de Sant Vicenç de Verders, quin cost assumia la Caixa de Sabadell, que semblava aleshores tenir una solidesa infinita. Avui no existeix.

Cercàvem fins a trobar-lo l’ indret on s’aixecava Sant Martí de Puig-Ermengol o de Llosa- Corba en terres de la família Rocafort. Aquesta nissaga més que mil•lenària, s’acabarà sobtadament, coincidint amb la destrucció d’aquella esglesiola.

El Concili de Trento incorporava al parament patrimonial, la capella i/o ermita; això era un clar ‘signe extern’ de la riquesa de la família. Certament ho era, sabem ara però , que aquest element immoble té uns condicionaments molt ‘peculiars’.