El tràfic rodat per l’interior dels Hostalets és un xic complicat, i deixava el vehicle prop de la dita ‘ casa del Senyor Enric’, i caminava fins a la nova església parroquial.
Sota la direcció de Josep Maria Sagnier i Vidal, fill d’ Enric Sagnier i Villavecchia, l’obra es va dur a terme entre 1929 i 1940.
Un cop passada la guerra civil que suposà l'ús de l'església com a magatzem durant tres anys, es van anar fent i/o refent, diverses obres (campanar i porxada) que donen la fesomia actual a l'edifici.
M’expliquen un parell de senyores – el temple estava tancat – que Cèsar Martinell i Brunet (Valls, Alt Camp, 24 de desembre de 1888 - Barcelona, 19 de novembre de 1973) va realitzar el projecte de decoració del presbiteri, i que les pintures són d'Antoni Català, de l'any 1958.
Quan a la descripció de l’edifici llegia : d’ estil eclèctic construït en vàries fases, d'aspecte principal neoromànic. De planta basilical i sostre a dues aigües. La torre del campanar es de totxo vist i es troba situada a la dreta del portal. L'interior està separat per dues files de columnes que acaben dividint l'altar major de la sagristia.
Malgrat el peculiar color d’aquesta església, sembla que tampoc als Hostalets de Pierola , es pot predicar ja allò de la ‘La vie en rose’.
No hay comentarios:
Publicar un comentario