Mentre fèiem salut, s’anaven desfent com el sucre en el cafè els drets dels treballadors, jubilats i pensionistes, i es prenien mesures d’una ‘legalitat’ més que dubtosa.
Tots els que estàvem allà, com el Dimitris Christoulas havíem viscut seguint els principis de la lògica, si compleixes la llei, si pagues els impostos, si et comportes d’una forma correcta; la societat – l’estat que la personalitza – atendrà els compromisos subscrits. Homes i dones havíem a més fet serveis personals en benefici de l’estat, el ‘Servei Social’, i el ‘Servei Militar’, un i altre sense cap reconeixement econòmic en termes de jubilació.
Catalunya pateix d’una manera especial les ‘ retallades’ fins al punt que s’organitzarà una MARATÓ per evitar la mort a curt termini per inanició, malaltia o desatenció sanitària o social de fins un 25% de la població; 1.750.000 persones.
L’actitud del Govern de la Generalitat, ens recorda la dels jueus dels guetos [àrea on resta confinada una minoria ètnica, cultural o religiosa ], que malgrat conèixer la voluntat dels alemanys pel que feia al seu col•lectiu, varen col•laborar amb ells, amb l’objectiu de dilatar al màxim el període en que es durien a terme les execucions, i possibilitar així la ‘possible’ salvació d’algunes persones.
L’actitud de la resta de membres de la Comunitat Econòmica Europea ens omple de preocupació; quants Dimitris Christoulas hauran de morir, perquè s’adoptin mesures de protecció ?.
Sentia com a conclusió del triomfal congrés d’una força política; porque nosotros somos catalanes, pero no catalanes, catalanes, sino CATALANES, CATALANES !!!
En llengua castellana, clar.
Reiterava la meva pregaria a la Mare de Déu de Rocallaura, per quina intercessió demanava a l’Altíssim ; Senyor, allibera el teu poble !!!!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario