M’explica també que l’accés es fa des de l'àmplia pista asfaltada que va des Castellfort fins a Vilafranca, que cal deixar per una altra pista on trobarem el nucli esmentat i la Capella.
L’ existència de la Capella ve documentada en el testament d'Antoni Blasco , que va lliurar l’ànima al creador l’any 1439, s’especifica que va ser construïda sobre un peiró o capella més antiga ; ens decantem per la primera opció, tota vegada que l’edifici forma un conjunt amb l'habitatge de l'ermità i uns corrals i cobert.
A la base d'una columna es pot llegir una curiosa data escrita a l'inrevés : " 4271 Ona ", això ens indica que almenys aquesta part va ser conclosa l’any 1724, amb els ‘diners d’Amèrica’.
La descripció tècnica ens explica ; edifici rectangular de nau única , amb arcs diafragmàtics sobre els quals descansen els cabirons de fusta que formen la coberta a dues aigües.
L'entrada és lateral amb arc de mig punt de carreus. Els murs són de maçoneria amb les cantonades, arcs i contraforts de cadirat. El paviment de morrillo, és de gran interès, per la sèrie de dibuixos a manera de laberint que té, cal destacar que juntament amb els de l'Ermita de la Puritat de Morella, son els dos únics casos que persisteixen a la comarca.
Adossada a l'ermita es troba una masia, la unió entre ambdues edificacions es resol amb un porxo que dóna a la porta de l'Església.
L'interior té unes dimensions aproximades de 15 x 8 metres, i la sagristia adossada a l'esquerra del presbiteri, unes pintures emmarcades en medallons amb motius referents a la santa adornen les parets , i la imatge de talla moderna presideix l'altar major, hi havia fins l’any 1936 uns valuosos llenços, que van patir les tràgiques conseqüències que es van derivar de l’alçament dels militars feixistes contra el GOBIERNO DE LA II REPÚBLICA ESPAÑOLA; , es conserva el curiós paviment de còdols que formen un laberint de dotze carrers.
El segon diumenge després de Sant Vicent Ferrer les poblacions de Castellfort i Vilafranca realitzen romeria conjunta a Santa Llúcia , a la que tradicionalment s’afegeixen veïns d'altres localitats i masies de la comarca; desprès de l’ofici religiós amb acompanyament musical es reparteix el rotllo beneït , que va a càrrec del majoral que es tria cada any.
Trobava en algun lloc la denominació ‘ermita’ que segons el diccionari català balear és : ‘Capella situada en un paratge despoblat’, la situació de Santa Llúcia, en un petit nucli agrícola ens fa pensar que li escau més el mot Capella.
Llegia que la despoblació i l’escassetat de població femenina jove és especialment greu a Castellfort, no trobava dades de l’evolució històrica del cens.
No hay comentarios:
Publicar un comentario