La descripció tècnica en explica que a la façana s'observa una gran portalada formada per una arcada de mig punt de dovelles molt regulars. A la dovella central hi ha gravada la data de consagració de l'església: 1619. Just damunt d'aquesta portalada hi ha una petita fornícula allargassada amb una coberta de petxina i sense cap imatge al seu interior. Just a sota hi ha un escut molt erosionat i difícil d'identificar. A sobre de la petita fornícula hi ha la rosassa, restaurada recentment, amb una flor de forma hexagonal. La façana és coronada per un campanar d'espadanya que té dos ulls d'arc de mig punt amb campanes i, a la part superior, una petita obertura d'arc de mig punt sense campana.
L'interior és una nau coberta amb volta de canó amb llunetes dividida en tres trams i amb pilastres de pedra adossades amb el capitell sense decorar. Als costats hi ha dues capelles. El cor està situat als peus.
Em deien des del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya , en alguns llocs consta com Sant Sebastià, nosaltres la tenim com a Santa Maria, com la nova Església Parroquial; es pot veure que a l’altar major hi ha una Assumpció que es una Santa María, i no es veu cap Sebastià. La retratàvem el 8-XII-1978
Fou l'església parroquial de la Guàrdia d'Urgell, avui dia però , és tancada al culte, que es du a terme a l’església de Santa Maria. Curiosament Sant Sebastià va ser suficient per atendre una població superior en nombre, en una època de major pràctica religiosa; com diu l’Obelix, son bojos aquests romans!
No hay comentarios:
Publicar un comentario