Mirella Pérez Medina, en el seu excel•lent treball :
http://mayores.uji.es/datos/2011/apuntes/fin_ciclo_2012/cati.pdf
Recull més imatges i les dades històriques que ens permeten pensar que malgrat l’afirmació ‘ assenyala Mossèn Joan Puig que l'advocació del gloriós patriarca de Sant Josep es una devoció molt antiga i popular del poble de Catí’, no serà fins el 17 de juliol de 1670 , que el ‘beneficiat’ catinenc Mossèn José Adell, davant el notari Gaspar Garcia, es comprometia a fer alçar una ermita dedicada al sant patriarca, una heretat seua a prop del Barranc del Domenge; la deixava als seus hereus amb l'obligació de tenir cura de l'ermita i de fer celebrar algunes misses, ien el supòsit d’incomplir aquesta obligació, tenien que deixar-la al clergat [ cal entendre al Rector de la parròquia de Catí ] amb la mateixa obligació
Això no és contradictori amb el fet que l’any 1506 es deixaven llegats per al sant, i es celebraven misses en el seu honor, com també succeïa l’any en 1507, i l’any 1508 se li prega per a que lliure al poble de la pesta, i fins l’any 1514 es dóna pa beneït i panoli, i es fa una processó amb dolçainers.
Cal potser recordar que un benefici eclesiàstic, és un càrrec que l’Església confereix canònicament, i que porta annexa una renda. En aquelles èpoques era costum, que es conferís el benefici sobre l’altar d’algun sant i/o verge, per tal que en dies determinats, es diguessin misses generalment per l’ànima i/o les intencions d’aquell que satisfeia el benefici.
Hi ha moltes raons que expliquen la situació d’aquest abandó; la primera sens dubte és la caiguda exponencial en la pràctica religiosa, la segona potser d’un costat en l’augment dels mitjans d’entreteniment, i la caiguda dels índexs demogràfics pel que fa als fidels, i de les vocacions religioses pel que fa als preveres.
En tot cas, la visió de Sant Josep de Catí, fa ‘ mal de cor’.
No hay comentarios:
Publicar un comentario