M’enviava el Joan Serra Saún, un seguit de fotografies de la dita ‘ Ermita de Sant Pere’, i una munió de dades que em caldrà escapçar.
S’explica la fundació d’aquest veritable Santuari en clau de llegenda, ‘ una freda nit d'hivern al voltant de l’any 1232 , Blasc d'Alagó, responsable, entre altres, de la repoblació de les comarques valencianes del Maestrat i els Ports, i fundador de les poblacions de Vilafranca i Albocàsser [*], viatjava des de Vilafranca en direcció a Morella, la nit va sorprendre al grup en aquests paranys, i la caiguda al ensems d’una gran nevada, va provocar que perdessin el sender, sota un torn terrible i morts de fred, van sentir el repicar d'una campaneta i dirigint-se cap al lloc des d'on provenia el so, van arribar fins un petit refugi habitat per un ermità, on van poder descansar i escalfar-se; Blasc d'Alagó va decidir que en aquest lloc s'erigiria una església dedicada a Sant Pere, i una creu de pedra, en senyal de gratitud pel senyal rebut’.
[*]El 25 gener 1239 Blasco d’Alagó va atorgar a Joan de Brusca i trenta pobladors la carta de fundació d’Albocàsser, l'indret fins a aquella data pertanyia al castell de les Coves de Vinromà."
Corprèn una fotografia de Sant Pere ‘ voltada de soledats’ .
El temple s'aixeca en una sola nau rematada amb un absis de planta poligonal. La nau queda partida en cinc trams per arcs de diafragma apuntats, que perfilen una coberta inclinada a dues aigües. Aquests arcs són d'herència catalana i es repeteix la seva utilització en diverses construccions religioses de la zona, com són els casos de Santa Llúcia de Salvassoria, Santa Anna de Catí o Santa Magdalena d'Olocau del Rei. Contraforts de suport als arcs s'observen a l'exterior del mur nord, per contraposar l'impuls horitzontal. Finestres romàniques i gòtiques apareixen en l'absis, així com en la façana occidental, on un campanar de cadireta corona el mur de ponent.
L'absis poligonal, gairebé de factura gòtica compta amb columnes radials adornades a la part superior amb capitells decorats amb rústiques escenes vegetals (filaments, pinyes i flors de lis) o animals (gats, cabres o híbrids imaginaris). Recentment s'ha realitzat una restauració en la qual s'han pintat amb colors vius aquests capitells. Els finestrals són en canvi de factura romànica, compostos per arcs de mig punt. En els fustos de columna s'observen abundants marques de picapedrer.
Dues obertures permeten l'entrada a l'edifici . Una situada als peus en què una inscripció ens dóna pistes de la seva possible construcció , la data en les dovelles resa el nombre 1569 , possiblement construïda en quedar la porta original ocultada per l'hostatgeria . Aquesta entrada que anomenem original queda situada al mur meridional del temple , antany al descobert i a través de la qual s'accedia a l'interior . Es tracta d'un bonic portal d’un romànic tardà obert sota un arc de mig punt adovellat , amb guardapols perimetral i amb impostes decorades a banda i banda en els brancals .
La construcció per la tipologia i per tècnica utilitzada, blocs petris de mida mitjana tallats amb força regularitat, a més de l'aparició de marques de picapedrer tant a l'exterior com a l'interior, apunta a que dugué a terme a mitjan el segle XIII, dins del grup de edificis construïts sota el denominat romànic de reconquesta.
Ens agradaria tenir dades de com ha evolucionat la demografia d’ençà del segle XVI, fins al present.
No hay comentarios:
Publicar un comentario