Del topònim ens diu el diccionari català valència balear, que etimològicament procedeix del llatí valle ŭrsaria, ‘vall d'óssos’, convertit en Varorzera per un tractament especial de la ll en els dialectes pirenencs (cf. Coromines en RLiR, xxiii, 50). Aquesta etimologia està confirmada por la documentació medieval, que ens dóna les formes Vall de orcera (a. 1067) i Vallorcera (a. 1095) registrades per Balari Oríg. 107. En algun lloc en defensa un significat ‘ Vall de roures’ sense cap fonament
Pel que fa a l’església la descripció tècnica ens diu que és un edifici molt transformat. Té una sola nau, està capçat per un absis central semicircular amb decoració exterior d'arcuacions i lesenes. A la banda de migdia sobresurt un braç en forma de transsepte carrat, a llevant del qual s'obre una absidiola semicircular sense decoració exterior molt restaurada. El transsepte està cobert amb volta de canó i la nau amb volta peraltada amb arcs torals sostinguts per mènsules. La coberta està sobre aixecada respecte del seu nivell original formant un sostre mort. Al costat de tramuntana de la capçalera hi havia un cos de planta quadrada que feia les funcions de sagristia i que va ser enderrocat durant les darreres restauracions, com també ho fou una capella lateral entre el transsepte i campanar. Afegides al mur nord hi ha dues capelles de planta quadrada que comuniquen amb la nau per sengles arcs de mig punt. Ambdós recintes estan coberts amb volta de canó perpendicular a la nau. El campanar situat a l'angle sud-oest de l'edifici és una torre de planta quadrada. Té finestrals de mig punt a les dues plantes superiors, alguns estan tapiats. La teulada a quatre vessants descansa sobre una estructura piramidal de fusta. A la façana de ponent hi ha el portal amb arc adovellat de mig punt, resseguit per motllures i guardapols (segles XIII-XIV). Un porxo amb coberta de dues vessants protegeix aquest portal.
Els paraments interiors estan repicats a la part de la capçalera, a la part de la nau, però estan arrebossats des d'on arrenca la volta fins baix. El paviment és de còdols formant figures geomètriques a l'absis i capella lateral nord, la resta està empostissat. El cor és un entresolat de fusta situat al tram inferior de la nau. Béns mobles integrants de la declaració de BCIN: - Dos imatges del Sant Crist de talla policromada; - Tres frontals d'altar del 1818, realitzats en pintura sobre taula; - Un frontal d'altar del segle XIX, de fusta policromada; - Una predel•la de fusta tallada i policromada; - Un forrellat de ferro forjat; - Un escut de pany de ferro forjat - Una clau de pany de ferro forjat, del segle XIX; - Dos lampadaris de ferro forjat; - Quatre campanes de bronze, una de 1641, una de 1767, una de 1784 i l'altra de 1836.
A les darreries del segon feixisme, a la dècada de 1970 l'edifici va ser objecte d'una restauració exhaustiva que va produir nombroses alteracions a la fàbrica, sense deixar-ne cap registre.
No hay comentarios:
Publicar un comentario