Llegia que les cases aixopluguen – encara – als que treballen en lles feines del camp, bàsicament la verema, en els mesos calorosos d’estiu en aquesta terra tant propera a Déu i tant allunyada de la civilització in dels serveis que s’hi associen, salut, educació ,....
L’interior de l’església advocada a la Transfiguració del Senyor no s’ha escapat a l’abandó i la desídia irremediablement lligades a la dramàtica pèrdua de ‘clients’ de la confessió catòlica.
Explica el Joan Serra Saún, que la màxima expansió del nucli urbà coincidí amb l’esclat demogràfic que tingué lloc al segle XVIII – relacionat amb el comerç amb les colònies americanes, que eren per ESPAÑA un ‘ mercat captiu ‘ - ; van créixer en aquella època les cases habitades, i el terme fou conreat en la seva totalitat.
Encara a les darreries del segle XIX i començament del XX hi vivien estables, entre el nucli urbà i els masos (Mas Nou i Santa Càndia) un total de 900 habitants, que a mesura avançava el segle, i sobretot passada la repressió franquista anaven a viure a Batea i/o a Gandesa, Reus, Tarragona, Barcelona ,.. pels avantatges que suposava aleshores viure en un poble i/o Vila / Ciutat gran.
La llista de ‘ pobles oblidats’ a Catalunya és per dir-ho de forma políticament correcta esfereïdora.
No hay comentarios:
Publicar un comentario