Bellmunt d'Urgell – que pertany a la comarca de la Noguera - és conegut en tota la terra ponentina com "l'Espia d'Urgell" o el "Balcó d'Urgell", des de la vessant nord del poble, ultra la perspectiva dels Pirineus, hom divisa la silueta del Cementiri Municipal, i des de la vessant Sud , les planures que donen nom a la ‘ Plana’ d' Urgell.
M’arribava fins al Cementiri per tal de retratar – si la conservava – la Capella del fossar.
En aquesta comarca, com a succeeix almenys a l’Anoia sobirana, i l’Urgell s’imposen les porxades davant dels nínxols, sovint amb cobertes de teula àrab, com podreu veure encara en una bona part dels fossars de Mallorca. Això – si cal – ens confirmaria la presència excepcional d’aquestes terres en les forces de Jaume I, que romandrien en aquelles illes desprès de la seva recuperació.
Castella a sang i foc restringiria l’ús de la llengua catalana al Principat, que mantindrà la seva ‘ puresa ‘ a les illes conquerides, on conserven encara l’article salat, davant els articles castellans, EL, LA, LOS, LAS.
Advertia que no hi ha cap imatge a la Capella que conserva el que sembla un altar enganxat a la paret – com era costum fins al Concili Vaticà II - , és tradició que l’advocació dels Cementiris sigui la de Sant Crist, encara que manifestament la de Bellmunt d’Urgell la del Déu Desconegut.
Demanarem al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ) que ens confirmi l’advocació , i fins que ens faciliti una imatge de l’interior si la tenen en el seu Inventari d’esglésies.
No hay comentarios:
Publicar un comentario