Al segle XVIII, s’edificava l’església de Sant Antoni Abat, situada en l’angost carrer del mateix nom, i de la que llegia ;
Edifici de planta basilical, d'una nau de quatre trams amb capelles laterals. Els suports són pilars. La nau i els braços del creuer es cobreixen amb volta de canó amb llunetes, el creuer amb cúpula sobre petxines i la capella major amb canó i recoltó.
La portada de la façana presenta una obertura rectangular decorada amb motllures. Damunt es troba un nínxol d'arc de mig punt amb la imatge de Sant Antoni i a sobre d'aquest, hi ha dues obertures circulars. L'acabament de la façana es soluciona mitjançant arcs contraposats que formen cornisa.
L'edifici presenta una torre amb quatre cossos situada als peus de la dreta de l'església. L'obra és de maçoneria arrebossada i grans carreus de pedra a la part inferior i a la cantonada.
No podíem el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés accedir a l’interior, aquesta circumstància – que ha esdevingut habitual – manifesta alhora que una contradicció amb el missatge cristià, l’abandó massiu d’aquesta confessió religiosa per arreu.
La presencia a darreries del segle XIII de l'ordre dels Canonges Regulars de Sant Agustí de l'Orde de Sant Antoni Abat a Valls , ens confirma en la sensació d’insalubritat de la vila, i la tràgica abundor de malats d’ergotisme ‘intoxicació produïda pel consum de gramínies infestades per la banya del sègol, que provoca una contracció permanent de les fibres musculars’, la malaltia fins a dates recents només tenia manifestacions episòdiques en els països del III món, les retallades socials i sanitàries, així com la generalitzada corrupció de les elits politiques fan témer rebrots puntuals a l’Europa pobra, Espanya, Grècia, Portugal, ... i als Països de l’Est.
No hay comentarios:
Publicar un comentario