Després de la Revolució Francesa, el plàtan fou considerat l'arbre que simbolitzava la llibertat i sota aquest ideal fou plantat a molts llocs; no em sobreprenia doncs trobar-lo a Valls , al costat de l’església de la Marededéu del Carme, relacionada amb el mar, i amb l’anhel de llibertat que els seus límits invisibles a l’ull humà han representat des de sempre.
El Josep Olivé Escarré ens servirà per tenir una idea de les seves proporcions, que fins al dia d’avui no l’han fet mereixedor a criteri de la Generalitat de ‘ Barcelona’ de figurar en la relació d’arbres monumentals de Catalunya, com es el cas del Plàtan de la Plaça de Colera, l’Arbre de la Lliberta d’Arbúcies, l’ Arbre de la Llibertat de Llançà, o el Plàtan de la font de la Pineda, a l’antic terme de Riells del Fai – avui Bigues i Riells – a la comarca dita del Vallès Oriental, a la província de Barcelona, a la colònia del REINO DE ESPAÑA que els nadiues i/o aborígens anomenem Catalunya.
Esmenar els errors diuen que es de savis, i com aquesta decisió d’incloure el plàtan de Valls a la relació d’arbres monumentals no depèn del REINO DE ESPAÑA, sinó de la Generalitat de ‘ Barcelona’, conservem un alè d’esperança.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
No hay comentarios:
Publicar un comentario