És un edifici de planta baixa i l’altra en semisoterrani, una motllura d'arcs conopials ressegueix les obertures, i una barana de pedra calada, sobre una imposta de mènsules, corona la façana.
Llegia que en algun lloc el qualifiquen com edifici d'estil historicista, i en altres parlen d’estil neogòtic; dissortadament no disposa l’Ajuntament de Terrassa d’un Catàleg de Patrimoni en línia, i al ensems des de la Generalitat de ‘ Barcelona’ la Cultura fa ‘pont’ i no hi ha possibilitat d’accedir a la seva base de dades.
Se’ns fa difícil d’admetre però vivim en un ‘país de fireta’.
Un egarenc em posava un comentari a relatsencatala.cat el 09-05-2014 , on em deia ;
Joaquim Freixa i Argemí, germà d'en Josep Freixa i Argemí.
Trobareu informació al llibre "El senyor de la Masia Freixa" de Miquel Freixa i Mireia Freixa.
Editat per Fundació Torre del Palau al març del 2013.
Miquel Freixa, m'enviava un e.mail en el que em diu:
Nom: Joaquim Freixa i Argemí (1864-
Fill de Narcís Freixa Verntallat i Anna Argemí i Comelles.
Es va casar amb Narcisa Julià i Xatart. No van tenir fills.
Sense dates del seu traspàs.
Paràgrafs del llibre:
"L’altre germà del jove Josep, Joaquim Freixa i Argemí, que també es vincularia a l’empresa, es va casar amb Narcisa Julià i Xatart, el mateix dia que el germà, el 23 de setembre del 1885, al Sant Esperit amb el testimoni del metge Joan Bosc i Barba, un futur catalanista.”
"Seguidament, especificaven que continuarien amb la fabricació de «géneros de lana». Es demanava, també, que paressin atenció i prenguessin nota de les noves signatures dels apoderats de la fàbrica. N’hi figuraven tres: en primer lloc, Narcís Freixa Verntallat, el pare de Josep; seguidament, Josep Freixa Argemí, i, finalment, l’altre germà, Joaquim Freixa Argemí, que, segons el padró municipal, era viatjant. Per tant, la família estava del tot implicada en la feina de la indústria, però els socis eren Josep Freixa i Joaquim Sans.”
Salutacions cordials,
Miquel Freixa
No hay comentarios:
Publicar un comentario