No trobava cap dada de l’església de Santa María de la Guàrdia d´Urgell, aixecada l’any 1967 segons projecte de l'arquitecte Isidre Puig i Boada (Barcelona, 1891 - 1987), i pel constructor Pere Camats Sangrà, que lliurava l’ànima al Creador el dia 1 de gener del 2014 als 92 anys.
De la seva ‘ confortabilitat ‘ en son bona mostra les cigonyes que fan el seu niu dalt del particularíssim campanar.
L’església era tancada amb pany i forrellat, i per la Guardia d’Urgell coincidia NOMÉS amb la furgoneta del repartidor del pa, que té el costum de deixar-lo penjat a la porta de la casa dels que estan absents. Ultra el fet de trobar-se’l calentó, han pensat aquests veïns que això és com un cartell que convida als malfactors a entrar a la casa ?.
Manllevava una imatge de l’interior d’una noticia del Bisbat d’Urgell, que em feia venir a la memòria a Josep Maria Jujol i Gibert (Tarragona, 16 de setembre del 1879 – Barcelona, 1 de maig del 1949).
A Catalunya teníem, tenim , i si sabem recolzar-los tindrem , un estol de creadors que ens situaran al capdavant de la ‘intel•ligència pràctica ‘ del món.
Aquesta estúpida idea de concentrar termes municipals per estalviar-se administracions locals – que actuaven sense rebre cap retribució en una majoria de casos – amaga en realitat la intenció política de fer desaparèixer la ‘història petita’ de Catalunya i dels catalans. Reduir MINISTERIOS com Cultura – que no té competències - , o Sanitat per idèntiques raons, permetria alhora que reduir el pressupost públic, salvar indrets com aquest, i persones de totes edats i condicions, que moren de forma prematura per desatenció sanitària i social.
No hay comentarios:
Publicar un comentario