L'únic detall decoratiu figuratiu d'aquesta sòbria entrada és l’escut amb una mà inscrita fent referència al poble de Mafet, al centre superior de la façana s'aixeca un campanar d'espadanya inutilitzat perquè no hi ha la presència de les campanes. Al centre de la façana s'obre una petita rosassa d'estil gòtic flamíger. En canvi, a la banda esquerra hi ha un segon campanar adossat de planta quadrada i obertures en arc de mig punt.
Interiorment l'església és distribueix amb una nau única coberta amb volta de canó reforçada amb arcs torals. Té un cantador i un absis poligonal. Lateralment es distribueix en dues capelles per banda. Cada capella té una estructura diferent. Conserva una pica baptismal molt robusta amb un basament quadrat equilàter. A sobre hi ha un fust cilíndric emmarcat per dues àmplies anelles a banda i banda, La pica, de gran gruix, és molt oberta i ampla. És llisa excepte la part davantera central superior, on hi ha un baix relleu amb un escut on es representa un palmell d'una mà, fent referència a la vila de Mafet. La pica finalitza amb un fris on hi ha gravada la data d'execució de la pica: 1620.
L’origen del topònim l’esbrinava Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 — Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) quan ens diu que el mot refet esdevé de la paraula llatina refectus, es a dir, tornat a fer.
L’actual Refet a la comarca de las Noguera, s’anomenava Malfet (doc. segle XII, signat a Balaguer “Ego Ponç de Malfeit”), el mateix topònim que la població urgellenca fronterera amb el municipi d’Artesa de Segre.
Ambdós indrets tenien aquest nom com a conseqüència de que la majoria de les edificacions eren mal bastides, i val caldre reformar-les amb bona construcció, al lloc de Refet es va reflectir el canvi estructural a la nomenclatura explicitant el “tornat a fer”, no va ser el cas de l’actual Mafet que per desfigurar el sentit pejoratiu del mot va eliminar la lletra ela.
L’any 1719 , en el regnat de Felip V d'Espanya, tot i que ell mai es va intitular així, es constata la creació de les primeres Escuadras de Paisanos Armados, en aquell context històric un dels requisits devia ser el sentiment anticatalà.
El precedent de la darrera detenció d'un President de la Generalitat Lluís Companys i Jover (el Tarròs, 21 de juny de 1882 - Castell de Montjuïc, 15 d'octubre de 1940), genera una fortíssima desconfiança en el sistema judicial del REINO DE ESPAÑA
https://www.elnacional.cat/es/cultura/marc-pons-hitler-entregar-companys-franco_253509_102.html
Que Sant Llorenç i Sant Antoni de la Sitja, elevin a l’Altíssim la pregaria dels agramuntins , pallaresos , viladamatencs , vilabertranencs , besaluencs , medionencs, font-rubinencs , sabadellencs, corberencs , font-rubinencs , santquirzencs , amazics, illencs, gitanos, aragonesos, asturians , valencians, bascos, aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits , saharauis ... , pescadors , pagesos, ramaders , menors estrangers no acompanyants, victimes de tràfic de persones, victimes del narcotràfic, victimes del lawfare, exiliats polítics .. i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.
Preguem també a Maria que com havia fet a les Noces de Canà, explicant a Jesús " no tenen vi", faci una ullada a aquest món nostre, Palestina, Ucraïna, Àfrica, Amèrica del Nord i del Sud, Rússia, Xina, Índia,..., s'adrecés novament , ara per dir-li " no tenen Pau"
El 30.5.2024 , s’aprovava l’amnistia, els “ caïnites “, ho tenen clar SI al narcotràfic, SI al tràfic de persones, SI a la corrupció, NO als drets de les dones, NO al drets de les minories, NO a l’amnistia, NO a la democràcia, NO, als menors estrangers no acompanyats, .. NO,NO,NO,...
No hay comentarios:
Publicar un comentario