Són elements que usen l'arc apuntat més o menys sencer, i/o de mig punt rebaixat de vegades, sempre de pedra. El sostres estan embigats amb fusta que en molts casos no s'encasta directament al mur, sinó que es recolza sobre altres bigues paral•leles i adossades al mur mitjançant mènsules. Els paraments interiors solen tenis portades adovellades, moltes de les quals, estan avui dissortadament cegades.
Batea és - encara - el màxim exponent de la zona, i certament no constitueixen aquí un element aïllat sinó una imatge que es va repetint, i que marca la personalitat del barri vell i/o vila closa.
El recorregut és relativament curt, però ben aprofitat, les cases en la seva majoria estan habitades, i es conserven als baixos algunes botigues, el ‘progrés’ ha comportat la necessitat de canviar les portes per fer permetre l’entrada dels tractors i els cotxes, això facilita extraordinàriament el manteniment ‘actiu’ d’aquests edificis, que han perdut però, l’encant de les antigues portalades de pedra que s’alçaven en temps immemorials
Pel que fa al topònim al segle XII es documenta la forma Batea, de la que alguns defensen una procedencia de lʼàrab batia ʻtina, concaʼ, o també d’al-wathija ‘ indret molt fertil’ , a l’escut de la Vila triomfa la tesis batre i/lo abatre, sense cap fonament filològic.
No hay comentarios:
Publicar un comentario