Un eix central divideix el recinte en dues grans ales, situant-se els nínxols en les parets perimetrals i reservant la zona central per a la ubicació de panteons i/o hipogueus.
En l’extrem de llevant s’ubicà la capella del Sant Crist , construïda simultàniament, tal com indica la data “1855” que figura en el frontispici de la porta.
Hi ha altrament , un ‘cementiri dels senyors’, com l’anomenàvem els habitants d’Esplugues d’aquella època, que va tenir segons llegia la gènesis següent :
Pau Pujol Franquesa, el propietari del Mas Colomer –Can Casanovas–, amb tota l’heretat de terres que abraçava una bona part del nucli antic del municipi, va decidir –tal com explica Carmen Camps Vda. Milà, el 1932– poc després d’ésser bastit aquest recinte funerari, construir-ne adossat al mateix un altre reservat a la seva família i als seus descendents, emparentats amb la família Milà i Camps anys després.
Malgrat les dades :
http://www.diba.cat/documents/429042/ab397371-ac67-4b47-a4fb-b0efa7ef8aaa
http://www.sre.urv.cat/proves/rmuntaner/html/apartats-dreta/revistes/1619/El+pou+del+vernis+23.pdf
Es troba a faltar una monografia "comme il faut" d’aquest Cementiri Parroquial Catòlic d’Esplugues.
No hay comentarios:
Publicar un comentario