Per arribar al Santuari de la Mare de Déu de l'Avellà, a la sortida de la població pel carrer de Santa Anna, trobareu una rotonda amb un peiró de pedra en el seu centre , allà en un desviament senyalitzat a l'esquerra veureu la carretera CV-1270 que us conduirà a l'ermitori després d'un recorregut de 6 km, que el seu tram final cal travessar un túnel de 312 metres excavat a la muntanya.
L’Avellà s’aixeca en una fondalada a 900 metres d'altitud; les seves instal•lacions inclouen un balneari que es beneficia de les apreciades aigües de la deu que brolla al costat de l'ermita, indicades per a les afeccions cutànies
La fama del lloc és molt antiga, els romans , posteriorment els àrabs, i possiblement abans els ibers, coneixien les propietats curatives de la deu que aquí brolla.
La tradició remunta la devoció a la Mare de Déu de l'Avellà a un succés miraculós succeït cap a 1540, i en el que una dona cega recuperava la visió, més endavant en ocasiò d’una sequera plogué desprès d’implorar a la Verge, a la que s’afegia el títol de Mare de Misericòrdia.
La fama de la Verge de l'Avellà es va difondre ràpidament, i les obres de la primera ermita començaven l’any 1544, acabant-se l’any 1549, quan es va oficiar la primera missa.
Van ser els primers arquitectes Antoni Favardina i Joan Vinyas; aviat es van succeir les reformes, millores i ampliacions tant a l'església com a l'hostatgeria, necessàries per la creixent afluència de visitants; l’actual temple és el resultat d’una profunda remodelació realitzada l’any 1737, època per la qual es va ampliar també l'habitatge de l'ermità.
La confraria de la Marededéu de l'Avellà va ser fundada el 1746 per conservar i fomentar el culte, per indulgència concedida pel papa Benet XIV.
Amb els ‘diners d’Amèrica ‘, l’any 1785 es va edificar l'antiga hostatgeria o "Fonda" i en l’any 1845 es va iniciar la "Casa dels Banys", dependències ambdues que amb posterioritat es van vendre a particulars, i que encara avui s'exploten com a establiments hostalers.
El santuari és un edifici de maçoneria format per la capella, a la dreta, i la casa de l'ermità, a l'esquerra, ambdues cobertes per la mateixa teulada a dues aigües , a la façana s'alça l'espadanya de tres forats, realitzada l’any 1743, que només alberga una campana, la blanquejada façana és sòbria, i en la part de l'habitatge de l'ermità s'obren nombroses finestres, distribuïdes irregularment pels seus tres plantes, l'accés al temple es fa per l’àmplia porta de mig punt emmarcada per dovelles de bona pedra, al seu voltant es disposen altres dependències, i davant el conjunt creixen dos corpulents oms, al costat de la font de l'Avellà que exhibeix la data de 1578 i un vistós plafó ceràmic.
Aquesta austeritat exterior contrasta amb l'exuberància decorativa de l'església, ja que des de la mateixa entrada està profusament ornamentada amb daurats i pintures al fresc realitzades l’any 1737 obra de l'artista de Sant Mateu Pasqual Mespletera, qui també va decorar la Capella de la Comunió de l'església de Catí; el reraltar, per contra, va ser decorat per Francesc Blasco l'any 1760 amb pintures de menor valor artístic, molt retocades posteriorment. L'interior té unes mesures de 32 metres de profunditat i l’amplada va des dels 6,80 als 4,60 metres, és doncs, una nau de bones dimensions coberta per volta de canó dividida en tres trams, cúpula sobre el petit creuer i cupulí sobre el cambril per al templet de la Mare de Déu, posseeix sagristia a la capçalera amb sala per als exvots i cor alt sobre l'entrada, i en el primer tram l'artista ha simulat amb les seves pintures tres capelles laterals amb els seus respectius retaules per part.
La imatge original era una bella talla policromada del segle XIV, que va desaparèixer en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes contra el GOBIERNO DE LA II REPÚBLICA ESPAÑOLA; la imatge actual és moderna, tallada a Burgos, i representa la Marededéu coronada de peu sobre glòria d'àngels, portant al Nen al braç esquerre i un lliri a la mà dreta.
Us deixo un enllaç a l’excel•lent treball de Mirella Pérez Medina :
http://mayores.uji.es/datos/2011/apuntes/fin_ciclo_2012/cati.pdf
M’agradaria tenir dades de l’evolució demogràfica de Catí des del segle XVII, en que se li reconeix la independència de Morella.
Quan admirava les fotografies del Joan Serra Saún, en venia a la memòria l’estada que hi fèiem juntament amb la meva esposa fa més de tres dècades.
No hay comentarios:
Publicar un comentario