CASA CONSISTORIAL DE LA FREIXNEDA. MATARRANYA. TEROL

Rebia imatges i dades del Joan Serra Saún, d’aquest bell edifici, sens dubte el que més crida l’atenció per la seva grandiositat, situació i bellesa arquitectònica, amb tres façanes ben diferenciades, essent la que dóna a la plaça la més admirada per la seva austeritat de línies, la balconada amb barana de ferro forjat, al mig de la qual figura l’escut de la vila en pedra, que porta inscrit l’any 1576. Disposa de gàrgoles zoomòrfiques que sobresurten de la teulada, i un rellotge singular afegit l’any 1929.

La porta principal amb una gran arcada adovellada de construcció anterior, té al davant la llotja porticada que dóna al Carrer Major.

L’any 1982 es van acabar les darreres obres de restauració , i l’edifici ha recuperat el seu estat original.

L'edifici compta amb tres plantes i tres façanes en cadirat, diferents entre si. La façana principal és la més noble i d'estil renaixentista, pensada per a la recepció de visitants i esdeveniments importants. La façana lateral esquerra és la més pròpia de la funció del govern municipal i la lateral dreta, la més senzilla, és la que vertebra la zona de serveis. Actualment l'edifici continua exercint les funcions d'administració municipal i als baixos és visitable l’antiga presó.

L’accés a la vila de la Freixneda, encarada emmurallada, pel Portal de Xifré, l’únic que resta dempeus i en bon estat de conservació, ofereix una bona perspectiva en accedir a la plaça de grans dimensions, on trobem el magnífic i majestuós edifici renaixentista de l’ajuntament.

El punt ens trasllada fins a l’època medieval, amb grans edificis renaixentistes i altres remodelats modernament; uns bars tot just entrar, acullen al foraster amb taules i cadires a la plaça, per passar una bona estona, i per contemplar tot l’entorn, essent molt freqüentat tot aquest majestuós espai les nits d’estiu a la fresca.

De l’edifici de l’Ajuntament se’n va fer una replica, al Poble Espanyol de Montjuïc , en ocasió de l’exposició internacional de Barcelona de l’any 1929; també de la Casa de la Comanda, cosa que atorgava a Freixneda una representació molt amplia.