SANT MIQUEL D’ESPINALVÀ . VALL DE ROURES . MATARRANYA . TEROL

El Joan Serra Saún m’enviava unes fotografies , en blanc i negre de Sant Miquel d’Espinalvà de la que trobava l’enciclopèdia catalana ; Ermita i caseria del municipi de Vall-de-roures (Matarranya), al S del terme, al cim d’un encinglerat tossal (contrafort septentrional del tossal dels Tres Reis) que separa el riu de la Pena del seu afluent per la dreta, el riu del Racó d’En Patorrat; també unes en color del Miquel Domènech Galcera

Explica el Joan que aquest llogaret actualment abandonat, està dins dels Ports per la part de Beseit, si be el terme correspon a Vall de Roures, estava format per una pètita agrupació de masies, suposadament creades pel frare Rafel Gari , ), en un intent de fomentar el creixement de població en aquest indret molt fred i de difícil cultiu perquè la terra està rodejada de bosc contra el que cal lluitar contínuament; a un centenar de metres encara es poden veure les runes del que fou el petit poblat on habitava (Rafalgarí ).

L’abandó definitiu es produïa en les dècades posteriors a la guerra civil, en que fou refugi dels “maquis”, fins aleshores diferents masos tenien vida pròpia, destacant el Mas de Ric, que potser així era anomenat per ser el mes gran de tots.

Situats al que va ser la era del davant l’Ermita, tenim al NE Beseit; al SE 170º Fredes, al E 120º el Rafalgarí, al S 200º el Tossal d’En Canader i a l’O la Mola i mas del Gollo

L’accés en vehicle es força difícil per lo abrupte del terreny, tot i haver-hi diferents pistes i senders per aproximar-se, essent per la part de Fredes (Tinença de Benifassà) la única pista que permet arribar en cotxe fins el mateix ermitori de Sant Miquel; altres vies son pel pantà de la Pena, havent de fer un bon tram a peu, i senders senyalitzats per excursionistes, que son els principals usuaris i visitants, donat que és una excursió amb molts atractius paisatgístics.

En anys de difícil recordança era punt de concentració dels habitants dels masos en dies festius, on celebraven la Santa Missa, batejos ,casaments, i enterraments, de vegades en condicions molt precàries, i sovint sota nevades impressionants.

Aquí es prenien les decisions que afectaven a la comunitat : la tala del bosc, les carboneres, la caça del llop i/o dels porcs senglars, i l’habitual presència dels bandolers.

Era molt important en aquella època la romeria anyal que feien el veïns de Vall de Roures, per impetrar l’ajuda del ‘Princep de les Milícies Celestials’, en un context socioeconòmic extremadament dur per les classes socials més baixes