L’Armando Biendicho retratava la façana majestuosa de l’ermita de la Marededéu de la Misericòrdia de Queretes, construïda a mitjan segle XVI ( consta la data gravada a la portada ) seguint el model de temple gòtic llevantí , encara que presenta alguns elements , fonamentalment decoratius , ja propis del Renaixement .
La seva rotunda fàbrica és de carreu de marès i s'assenta sobre un basament rocós , que aflora fins i tot a l'interior del temple .
Exteriorment destaquen els seus potents contraforts , un dels quals allotja l'escala de cargol que condueix al cor , i la seva coberta de llosa de pedra .
La seva planta és de nau única dividida en tres trams amb absis poligonal de cinc costats . El primer tram presenta capelles laterals a banda i banda , mentre que el segon només té capella en el costat de l'Epístola i el tercer conté un cor alt sobre arc rebaixat i forjat pla. Tant la nau com les capelles laterals es cobreixen amb voltes de creueria senzilla amb claus tallades . A la part dreta de la capçalera hi ha una sagristia barroca , adossada l’any 1741 , que s'integra perfectament a la fàbrica original de l'ermita , sense desvirtuar les seves proporcions.
A destacar la portada occidental , en la que es combinen de manera bastant lliure diferents motius classicistes , donant lloc a un resultat elegant que alleugereix en certa manera el caràcter tancat i sobri de la construcció .
En relació al topònim Matarranya us deixo dos hipòtesis :
Ramla mafrâniya ‘ la rambla de l’arquebisbe’.
Aquesta és la tesis que defensa el mestre Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 — Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997)
El Matarranya era la ‘frontera’ entre els Bisbat de Tortosa i l’Arquebisbat de Saragossa, i aquesta denominació li donarien els mossàrabs tortosins i de la Ribera d’Ebre.
Certament no serà fins l'any 1956, en que amb l’excusa d’adaptar les diòcesis als límits provincials civils es produeixi la pèrdua per al Bisbat de Tortosa, d'Arenys de Lledó, Calaceit, Cretes i Lledó d'Algars.
Discrepem del mestre Coromines, i ho fem perquè el riu ja tenia nom quan arribàvem els romans, i en la nostra tesis ells son els que el denominen així, mata té entre significats ‘ Porció de terreny poblat d'arbres o arbusts d'una mateixa espècie (Peralada). Arbreda situada a la vora d'un riu’, pel que fa al segon mot tenim ‘Arana (Harana): “El valle”. De haran = “valle”, más el artículo singular –a’, un possible sentit ‘ vall boscosa’ . Els romans tenien el mal costum de ‘canviar’ els nom de lloc – cosa que com ‘ les males costums’ s’encomana molt, oi ?. Els àrabs, més enllà d’anomenar-los en la seva llengua [ Saragossa per Cèsar Augusta] acostumaven a mantenir-los, no us deixeu portar per la valoració actual dels àrabs, que van ser ‘la millor civilització’ que el món ha conegut.
En tot cas teniu aquí dues opcions per escollir – i possiblement en podreu trobar més - a vosaltres us correspon el ‘dret a decidir’.
No hay comentarios:
Publicar un comentario