ESGLÉSIA DE L’ARCÀNGEL SANT MIQUEL. VALLJUNQUERA. MATARRANYA. TEROL

Malgrat la vigència de la darrera ‘destralada’ del PP pel que fa a l’autonomia dels municipis :
http://www.cosital.es/ultima-noticia/631-proyecto-de-ley-de-racionalizacion-y-sostenibilidad-de-la-administracion-local.html
mantenim la ficció de que seran els 383 habitants- en que es tancava el cens de l’any 2013- mitjançant el seu Consistori els que tindran cura de l'església parroquial de Valljunquera dedicada a l’Arcàngel Sant Miquel, enlloc de la Diputación Provincial de Teruel.

Hi ha constància documental d’una anterior església advocada al ‘Princep de les milícies Celestials’ l’any 1280.
De l’actual edifici es va col•locar la primera pedra el 7 de març de 1734 i es va acabar el 1747. És de planta rectangular de tres naus d'igual altura, creuer alineat i utilització del suport doble. La nau central i els braços de la nau creuer es cobreixen amb volta de canó amb llunetes; les naus laterals, amb volta d'aresta i el creuer, amb una gran cúpula sobre petxines. Disposa de dues petites capelles, de menor altura que la resta de l'edifici, situades a banda i banda del presbiteri i cobertes amb cúpula. A la zona dels peus es va construir un cor alt sustentat per dues esveltes columnes elevades sobre alts plints. La zona del sotacor presenta coberta adovellada.

Exteriorment destaquen la seva torre i la portada . La torre situada als peus (al costat de l'epístola) està realitzada completament en pedra carreu . La façana principal és de grans dimensions , està flanquejada per doble pilastra i coronada per un gran frontó triangular . A la seva zona central i acollida per un gran arc de mig punt es disposa la portada de pedra esculpida, presidida per una imatge de Sant Miquel tallada per l'escultor Juan Antonio Martín autor també del retaule de la Mare de Déu i de dos imatges que figuraven als costats de la porta principal i representaven Santa Teresa i Sant Antoni Abat, Josep Messeguer, daurador de Valljunquera, va ser contractat l’any 1732 per l'ajuntament i la confraria de Sant Joan Baptista per daurar en or fi els capitells del retaule de l'altar major i pintar la resta del temple a imitació de marbre. També va pintar una talla de sant Joan Baptista i les portes de la sagristia. S'atribueix a Joaquin Espasa la confecció del cadirat del cor, obra de gran mèrit, on estaven representats els apòstols i els evangelistes, presidits per un relleu de la Mare de Déu de l'Assumpció. Els fets tràgics de l’any 1936, van comportar la destrucció del cor, i la imatge de l’Arcàngel Sant Miquel que presidia la façana molt malmesa.

La decoració interior, realitzada en estuc, es concentra en els suports, finestrals laterals, claus de les voltes i en la cúpula central. Predominen els temes vegetals i florals, encara que en els capitells també s'intercalen caps d'angelets. En les petxines de la cúpula central es representen els quatre Evangelistes amb els seus respectius símbols. Els arcs que donen accés a les capelles que flanquegen el presbiteri i a les capelles laterals es decoren també amb estucs, motius vegetals i figuratius; en els ‘ dies foscos’ que seguien a la sedició dels militars feixistes contra el GOBIERNO DE LA II REPÚBLICA ESPAÑOLA, es van destruir els seus retaules, imatges, l’òrgan, .. , en actes de pur vandalisme.

Valljunquera començava el segle XX amb un cens de 1271 ànimes, assolint el punt màxim l’any 1920 amb 1565 habitants, que davallaran des d’aleshores.