La documentació del mas Banús comença l'any 1030, encara que la primera menció directa de la família i mas Banús (els documents esmenten sempre la grafia Benuç o Benucci) és de l'any 1245; d’aleshores encà es poden historiar 26 generacions que per successió normal han estat habitant el mas.
L’any 1245 B. d'Angulo i la seva muller Arsendis estableixen a Andreu Benucci en el lloc on hi ha l'actual mas Banús, que formava part d'una gran partida de terra nomenada Guardiola (en record d'una antiga fortalesa o guàrdia).
Més tard el domini alodial del Banús passa al monestir de Sant Pere de Casserres.
Durant el despoblament produït per la pesta negra de 1348, el mas sobreviu i comença a engrandir-se i la Guardiola passa a formar part del patrimoni dels Banús al mateix temps que Pere Miquel adquireix, l’anyl 1378, una casa a la ciutat de Vic i compra altres terres de les rodalies.
L’any 1547 el mas es fusionà amb el mas Esplugues de Sant Feliu de Planeses, avui en terme de Sant Sadurni d’Osormort; fou la fusió de dos grans masos que utilitzaven els dos noms indistintament, essent sempre el lloc de residència el Banús, aquesta situació s'allargà fins que el 1895 es legalitzà l'ús del cognom Banús; al segle XVIII adquiriren una altra casa a Vic i més tard a Barcelona, de manera que el mas quedà despoblat durant un temps dels seus propietaris.
Segons Camps i Arboix, el projectista del mas sembla haver vingut de França, i l'arquitectura s'assembla a la del Cavaller de Vidrà; dates de les llindes: 1773, 1775, 1749, 1763 i 1776.
L'oratori – sembla que advocat al Sagrat Cor, ens agradarà rebre’n confirmació en el seu cas a l’email coneixercatalunya@gmail.com ) - ha estat construït pels hereus actuals del mas, que hi han posat diversos elements comprats a antiquaris o recuperats d'altres indrets.
La història dels demés elements (cabana, finestra, bassa, masoveria i portal) va unida a la del mas, en el que es desenvolupa avui l’activitat de turisme rural.
No hay comentarios:
Publicar un comentario