GITANES; HIMNE A L’ALEGRIA.

Escrivia l’any 2011, que podem datar a darreries del Segle XVIII, la renovació del Ball de Gitanes, la denominació de “ Ball de les Gitanes “, es possiblement deguda, a que els balladors , sobretot les dones, duien uns vestits estampats molt cridaners, ( elaborats a partir dels retalls, del caps de peça, i de “ les banderes”, en l’argot tèxtil els trossos de teixit que servien per fer les mostres, que ensenyarien desprès els viatjants ), i també perquè aquestes primeres colles, van introduir l’ús de castanyoles, tant per homes, com per dones, ( encara avui, fan estremir els anomenats “balls muts”, en que només s’acompanyen els balladors, amb les castanyoles, i la cobla resta callada ) , també es van introduir noves danses, la jota, la catxutxa , la contradansa, la polca, i avui encara, els mestres actuals, incorporen al Ball de Gitanes, noves formes de ball ; les Gitanes doncs, son avui encara, alhora que una de les manifestacions més antigues del folklore català, una de les més vives i dinàmiques , que es desenvolupaven i es desenvolupen , amb renovada alegria, per la munió de nous treballadors/es, que procedents de l’agricultura ( sovint en situacions quasi feudals ) nodriran les necessitats de personal de la manufactura , i de l’industria , pricipalment tèxtil, això explicarà també, la seva localització a la zona del Vallès i el Llobregat.

Teniu doncs l’explicació de l’aire “ revolucionari “, que les Gitanes incorporen a la tradició dels Balls Popular ; avui podreu trobar balladors i balladores, de totes les extraccions socials, i de tots els sectors econòmics, hi ha treballadors manuals, treballadors de “ coll blanc “, universitaris, i professions lliberals; avui el BALL DE GITANES , es de tothom, justament perquè un dia farà de ben segur més de 200 anys, aquells primers treballadors/es assalariats del nostre país, van decidir que s’havia de donar un aire nou, a l’antiga manera de dansar.

Retratava a la festa de la nova ‘ Colla de Castellers’ ; esperem que amb el anys s’escrigui ‘la colla nova’ :

Als menuts

Als Casats

Als solters, on el Joan Casamada Huguet – mestre i ballador d’una colla que ja havia actuat al mati – s’incorporava bàsicament per deixar constància històrica, què en aquests temps, la ‘solteria’ en ambdós sexes és un estat que es perllonga en el temps.

Gitanes i alegria i/o festa, son per a moltes persones sinònims.

Benvinguts els Castellers !!!!!!!!!!!!!!